De trens i d’aixafaguitarres

Aveure, no voldria ser aixafaguitarres amb els amics de les associacions promotores de les línies ferroviàries que tant abunden últimament a les nostres comarques. Jo també soc usuari del tren, especialment quan vaig de Blanes a Barcelona o a ciutats del Maresme. En canvi, anar a Girona en tren, no diré que sigui missió impossible, però no és una opció pràctica si un disposa de vehicle particular. Ho dic perquè en el context de la Setmana de la Mobilitat Sostenible aquelles associacions han presentat tota una sèrie de plantejaments de millora i creació de noves línies fèrries. Des de la meva més profunda ignorància tècnica, però des del màxim interès sobre el tema des de fa molts anys, voldria donar la meva opinió.

Podem desglossar les propostes en dos grans grups: millora dels serveis de les línies existents, que veig molt raonables i, per tant, no entraré en els detalls, i els suggeriments d’allargaments de línies o de creació de noves on sí que voldria dir la meva. L’ampliació del tram de la línia ferroviària R1 de Blanes a Lloret de Mar és de sentit comú, però caldria tenir en compte que quan ja fa uns anys la Generalitat ho va proposar els grups polítics municipals de Lloret de Mar s’hi oposaren amb la passivitat culpable del conjunt de la població que no va dir ni ase ni bèstia. La raó real era el classisme, així, a seques. El sector turístic empresarial lloretenc temia que el poble s’omplís d’«indesitjables pobres metropolitans» viatjant en tren i trenqués la gallina dels ous d’or del turisme internacional. Una part de raó no els hi faltava veient com cada cap de setmana les discoteques de la veïna Blanes s’omplen d’adolescents maresmencs amb pocs recursos que utilitzen el tren per arribar a la tarda i tornar a casa amb els primers serveis de la matinada generant tota mena de problemes, a més a més de la consideració que una part substancial d’ells es neguen a pagar el bitllet. Els polítics lloretencs estan ara disposats a donar servei ferroviari a la seva població? Seria interessant que algun grup ho proposés al plenari municipal per copsar quina és l’opinió pública actual.

D’altra banda, en cas que les administracions locals i la Generalitat de Catalunya estiguessin a favor s’haurien de fer els estudis de viabilitat, els projectes tècnics, les expropiacions, la construcció i, finament, la seva posada en funcionament. Desenganyem-nos: estem parlant d’una dècada si tot anés sobre rodes i mai millor dit.

Els altres tres grans projectes ferroviaris gironins encara són a més llarg termini doncs no es refereixen a un allargament de les vies sinó a proposicions totalment noves. Es tracta, resumint, de reviure els carrilets entre Girona i Olot, Sant Feliu de Guíxols i Palamós. És encomiable el creixent interès públic pel transport col·lectiu i sostenible. Comparteixo la preocupació pel canvi climàtic i la necessitat de crear alternatives sostenibles i pràctiques al vehicle particular. Ara bé, abans de continuar exigint la construcció de noves infraestructures crec que ens hauríem de fer algunes preguntes. Què és més sostenible ecològicament parlant, un tren buit o un cotxe ple? I, hi ha alternatives de més ràpida execució i igualment eficients? Ho dic perquè omplir trens depèn objectivament de la massa de població que viu al territori i a l’existència o no d’altres mitjans de transports i aquestes dues qüestions prèvies no són especialment favorables a l’alternativa del tren en els casos de les tres noves línies: ni el Baix Empordà, el Pla de l’Estany i la Garrotxa tenen una gran població ni tampoc falten les alternatives viàries en una de les demarcacions més motoritzades de tot Espanya. Per contra, sí que em semblaria lògic, raonable i econòmicament sostenible la construcció de línies de tramvies en les dues úniques conurbacions d’entitat existents a les nostres comarques: la de Girona (150.000 habitants) i la de Blanes-Lloret de Mar (80.000 habitants censats però amb una població real a l’estiu de 230.000).

S’ha de reconèixer que els trens i els tramvies estan de moda. Tothom sembla ambicionar-los, però una cosa és voler-los veure passar i una altra de molt diferent és realment utilitzar-los. Aquests sistemes són molt cars i no hauríem d’oblidar que generen permanents dèficits econòmics pel seu ús i això sense entrar en considerar la seva amortització. Estem parlant dels nostres diners –que no arriben per generació espontània sinó que es paguen en forma d’impostos– i de com volem gastar-los de la forma més racional i efectiva.

I és clar que hi ha una alternativa: es diu xarxa d’autobusos interurbans de Catalunya, l’aneguet lleig del transport públic en els debats públics, però el que cobreix les necessitats dels usuaris reals. Un sistema que és barat en comparació a altres mitjans, de ràpida implementació i d’extraordinària flexibilitat, ja que va a cercar l’usuari allà on es troba i no a l’inrevés. Un sistema que fa servir o pot utilitzar la densa xarxa viària de qualitat creada a casa nostra durant les últimes dècades i que, per tant, col·labora en amortitzar-les i, a més, estalvia la creació de noves cicatrius en el territori amb el seu corresponent impacte ecològic.

Si realment estem preocupats pel medi ambient, pel canvi climàtic, per la preservació del nostre territori, per un transport públic, sostenible, barat i popular i que es pugui desenvolupar ràpidament, la millor alternativa és apostar per l’autobús. Tota la resta, amb perdó i sense ànim d’ofendre a ningú, és somiar truites.

PS: Se’m va acudir fer la següent pregunta a un parell de grups de Facebook de Lloret de Mar: «Cal allargar la línia de tren R1 de Blanes a Lloret de Mar?» En 12 hores he obtingut 114 respostes de les quals el 73,7% són contràries a la proposta i el 26,3% favorables. Com és obvi, no és una enquesta formal, però sí que crec que és prou significativa.

Subscriu-te per seguir llegint