L’aigua

La tardor ha debutat amb temperatures d’estiu. Pantans, boscos, conreus; testimonien l’efecte dels mesos de calor intensa i pluges escasses. El tema comença a ser seriós. No sé si val la pena centrar-se en el cel, perquè la solució és a la terra... Estalviar l’aigua no pot ser una guerra del camp contra la ciutat i els urbans contra els rurals, des que es va declarar la fase d’alerta a diverses conques internes de Catalunya 

 Els ajuntaments prenen mesures d’estalvi per tal de garantir que quan demà obrim l’aixeta continuï rajant aigua. La mesura va en aquesta línia, que tots ens conscienciem que cal estalviar aigua. Està bé, d’aigua no se’n pot malbaratar ni una gota, però cal obrir el focus dels consums domèstics. Les activitats, la ramaderia o la indústria, han de continuar innovant per reduir-ho, ja que en la majoria de cases els deures ja s’han fet. Ja que som més gent però gastem menys aigua, diuen menys amenaces a la gent i més calés en inversió per arreglar el que no funciona i anticipar escenaris futurs. Tot això, per modificar els pilars d’una economia que no pot girar l’esquena als efectes del canvi climàtic. La crisi climàtica en el fons també pot ser una revolució econòmica.