Ja hi som pel mig

Ja feia molts dies que, donada la gran manca de pluja i la consegüent sequera, tot i que ja es veia venir i que, per consegüent, no ens ha sorprès gaire que aquest principi de desembre, Barcelona i Girona, així com uns dos-cents municipis més, hem entrat en període de pre-emergència, i si no es produeix cap canvi que ens faci arribar l’esperada pluja, entrarem de ple a l’emergència total.

Ara ve el moment de preguntar-nos tots plegats, si hem fet prou per a intentar trobar-hi algun remei. Com per exemple, alguna altra planta dessaladora o l’intent, tot i que difícil, d’algun possible transvasament.

Ja fa molt que venen sentint-se veus, que sempre s’han titllat de pessimistes i/o malastrugues, que parlen d’un futur on hi hauran baralles per l’aigua –esperem que no s’hi arribi mai–.

Ara bé, potser caldria que aquells científics tant preocupats per anar a la lluna i explorar l’espai que: Qui no diu, que podrien ser un dels motius? A canvi, no podrien trobar una manera d’aconseguir fer ploure? Potser dic un disbarat i en demano perdó, però em sembla haver llegit que hi un país oriental que sembla haver trobat un sistema.

Digueu-me somniador, però davant la greu situació val la pena pensar en tot, o no? És l’humil humil parer d’una persona gran.