El comerç de Can...

Quedar embadalit a l’aparador de la pastisseria Tornés de Girona i admirar els seus pastissos i creacions dolces com si fos realment la vitrina de la joieria Quera. La sensació és similar. Baixar pel carrer Migdia i sentir l’olor a la Noucentista. Veure als vidres de Casa Coll una nova maqueta de clics amb tota mena de detalls. Sentir l’aroma de bunyols de Can Marquès. Viure una explosió d’olors i colors a les parades del mercat del Lleó. Passar per la Rambla i recordar antics cognoms comercials de gran presència i història que ja no hi són: Perich, Gamell, Faure, Petit... i veure que encara en perduren com d’altres com en Guillamet, Busquets, Pujadas o Pijaume. Comprovar que encara hi ha joieries familiars de tota la vida com Ramírez de Cartagena, Coma, Bosch o Rosa Sala... i, en canvi, fer-se a la idea que no hi ha ja cap botiga d’esports -o armeria- com la Girona o l’Escatidor i que en Parra, Bes i Esports Ferrer són els únics supervivents. I per anar ben calçat encara hi ha famílies de tota la vida darrera de Bes, Peacock, Font Dalmàs o Abellí.

Segur que em deixo noms. Aquest vol ser un homenatge al teixit comercial de Girona. Aquell que coneixem tots i si, a més, al davant hi posem un Can... aquest és el tret característic que defineix molt bé el tarannà comercial gironí.

Subscriu-te per seguir llegint