Sacrifici del Ter

En aquest país, algú, algun dia, haurà de prendre alguna decisió». Aquesta és una de les frases que l’Honorable conseller David Mascort ens va dir, el passat 11 de desembre, en referència a la crisi de la sequera d’enguany. Val a dir que els nostres últims governs de la Generalitat de Catalunya han fet una tasca extraordinària pel que fa a infraestructures per assolir l’autosuficiència hídrica a nivell de conques internes.

La previsió és que entre el 2027 i 2030 puguem disposar d’un sistema de dessalació i reutilització de l’aigua per tal que l’àrea metropolitana no necessiti aigua d’altres conques. No obstant, la realitat és tossuda i el paper ho aguanta tot: la sequera d’enguany és la més terrible que hem conegut a Catalunya. I dic Catalunya perquè el 90% dels catalans només comptem amb el 20% de l’aigua del nostre país, ja que la de l’Ebre està «prohibida».

El govern actual davant d’una situació d’emergència extrema no escolta els experts que li apunten a un transvasament puntual i quirúrgic des de l’Ebre, on s’està començant a normalitzar la situació, per tal de sortir de l’atzucac.

El que sembla una gran incongruència és que aquestes mentalitats del nostre govern, fonamentalistes i miops, reneguin dels transvasaments però transvasin la totalitat de l’aigua del Ter, fins i tot el cabal ecològic, amb l’excusa de la creació d’una gran mentida com és el sistema Ter-Llobregat.

Cal dir que s’està a punt de cometre un dels delictes mediambientals més grans dins la Unió Europea dels últims anys: dessecar la conca del Ter.

Sí, honorables consellers de Catalunya: esteu al capdavant del govern per prendre decisions, més o menys encertades; i si no ho feu, dimitiu i deixeu que altres assumeixin aquesta responsabilitat, avui del tot necessària i urgent.

Subscriu-te per seguir llegint