El peix globus de Junts

Sembla inofensiu, fins i tot simpàtic. És més aviat lent i maldestre. Una presa fàcil si no tingués la capacitat d’inflar-se i multiplicar la seva mida en temps rècord. Al depredador se li ennuega -literalment- la captura. A més, conté tetraodontoxina, una substància mortal per als humans. Un sol exemplar pot matar 30 adults, i no hi ha antídot. Tot i així, el peix globus està considerat un autèntic requisit gastronòmic al Japó. El seu preu és desorbitat i només el preparen xefs especialment formats. Ja se sap, el plaer d’accedir a allò exclusiu.

El nacionalisme pot ser refugi i reconeixement. Un «casa!» cridat col·lectivament. Davant d’altres ideologies de caràcter universal, com el socialisme o el liberalisme, els nacionalismes -tots els nacionalismes- defineixen un nosaltres que, invariablement, necessita singularitzar-se davant d’uns altres. I aquí s’amaga el germen de la xenofòbia, perquè és fàcil caure en la temptació de sentir-se més: més cultes, més intel·ligents, més bondadosos, més justos… Aleshores, el nacionalisme es fa molt difícil d’empassar i, de tan tòxic, letal.

El nacionalisme català no n’és una excepció. Sense recórrer a la història, només cal fer una lectura crítica dels anys del «procés» per trobar un discurs fonamentat en un nosaltres independentistes davant d’altres mals catalans: colons, traïdors, botiflers... Ara que la il·lusió sobiranista s’ha atenuat, queda un caliu ombrívol i perillós.

Suposadament, Junts ha arrencat la delegació integral de les competències sobre immigració en la seva negociació amb el PSOE. Els dubtes sobre la seva execució són molts, però el debat permet al partit de Puigdemont aprofundir en un discurs sobre immigració que ha anat endurint. Els seus votants ho avalen (segons l’últim baròmetre del CEO, el 64,5% dels simpatitzants de Junts considera que hi ha «massa immigració») i només cal treure el cap a les xarxes per constatar el rum-rum xenòfob: el menyspreu als que no parlen català o els escarafalls davant les faccions dels primers nadons nascuts a Catalunya el 2024.

La possible cessió de competències no és una bona notícia. Perquè obre la porta que altres comunitats també les exigeixin (Vox cogoverna en sis comunitats). I perquè, en la seva guerra amb ERC, Junts pot caure en la temptació de tensar un tema que necessita dosis ingents de serenitat i aprofundir en la seva deriva populista. Ja ho saben, el nacionalisme del peix globus. Aparentment inofensiu, exquisit per a l’elit que en gaudeix i letal per a la majoria.