L’alliberament de Xavi

Xavi ha dit prou, s’ha acabat, no puc més. Per a gairebé tothom ha estat una sorpresa, no s’esperava una decisió tan dràstica malgrat els últims resultats. Però Xavi ho havia meditat molt. Tant, que ho va decidir dos mesos enrere. No té res a retreure al club, però considera que algunes decisions del president i la Direcció esportiva no han estat bones per a l’equip, per ser suaus. Xavi ha patit molt, massa. I no ho esperava. Va demanar jugadors que no van arribar i es van gastar diners en uns altres que no necessitava, amb la qual cosa es convertien en un llast perquè estava ‘obligat’ a donar-los minuts quan no eren del seu total gust. Són peatges, l’ingrat ofici d’entrenador, un fet que l’ha desgastat anímicament d’una forma brutal fins a desembocar en el seu inesperat anunci.

Quan era jugador, Xavi mai es posava nerviós, ni abans d’una final de la Champions. Podia fer una migdiada totalment despreocupat abans d’un partit gran. La pressió no existia per ell. La controlava. Tot ha canviat, com m’explica amb una certa tristesa la gent del seu entorn. Xavi s’ha deixat l’ànima per l’equip, ha donat tot i més perquè és professional i molt culer, però ha comès errors. El més greu, i el que li ha generat més crítiques, crear expectatives que no podria complir. Parlar una vegada i una altra de buscar l’excel·lència, del famós ADN, li ha passat factura. La temporada passada va guanyar la Lliga, encara que va tornar a fracassar a Europa. Aquest títol li va donar crèdit malgrat que el famós estil intransferible no apareixia ni per casualitat. I el pitjor va ser aquell viatge, aquella convocatòria que Laporta li va fer canviar. Acceptar la imposició de la directiva en el partit d’Anvers va suposar el principi del final. Era el 13 de desembre. El dissabte, mes i mig després, va anunciar el seu adeu al juny, una cosa que tampoc entenc. Quan dius que te’n vas... ja te n’has anat.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint