Targetes moneder: cap a la fi de la pobresa infantil

La setmana passada, el Ministeri de Drets Socials va presentar les targetes moneder, fet que ha generat molts titulars. Aquesta mesura vol propiciar un canvi de model assistencial que eviti l’estigmatització de la pobresa i dignifiqui la protecció social.

Si bé les targetes moneder només seran per a famílies amb criatures (exigència de la Unió Europea que és qui finança el programa i que el vincula a l’objectiu d’eradicació de la pobresa infantil), la resta d’accions com els Bancs dels Aliments, no desapareixeran. 

Les targetes moneder que ha presentat el Ministeri estaran en funcionament durant un període de transició que va d’abril a desembre d’aquest any mentre les Comunitats Autònomes dissenyen i preparen la implementació dels seus propis sistemes per tenir-los a punt el gener del 2025. Aquest període de transició estarà gestionat per la Creu Roja, una entitat que té implantació a tot l’Estat i que té experiència gestionant el sistema; aquest és el motiu pel qual se li atorguen 100 milions d’euros: per garantir que es cobriran les necessitats de totes les persones beneficiàries del programa durant el període transitori. 

Algunes crítiques s’adrecen al fet que aquestes targetes moneder no es podran fer servir a qualsevol establiment, sinó que només serà en aquells que puguin complir amb les normes de verificació i control d’ús que exigeix la UE. L’objectiu seria que els petits comerços també es poguessin dotar d’aquests mecanismes ens els propers temps. 

El canvi de model cap a les targetes moneder respon a la voluntat de desestigmatitzar, i per tant dignificar, a les famílies que necessiten fer ús d’aquesta ajuda: passen de les «cues de la fam» als establiments on tothom compra; passen de tenir un lot preparat, a poder escollir quins aliments i productes de neteja prefereixen; passen de bàsicament aliments envasats a aliments frescos. 

Sobre el com del canvi, cal remuntar-nos al juny del 2021 quan es va acordar la supressió del FEAD (Fons d’Ajuda Europea per a les Persones Més Desafavorides) que amb diners de la UE i del Govern central, faria la seva última entrega d’aliments a l’octubre del 2023, els quals serien distribuïts fins l’abril de 2024. L’objectiu era crear un únic programa, el FSE+ (Fons Social Europeu Plus) per fer front a la privació material, i que el gestioni cada Comunitat Autònoma al ser seva la competència d’assistència social. Aquest canvi de model va ser avalat per totes les Comunitats Autònomes en el Consell Territorial de Serveis Socials del desembre del 2021, i el desembre del 2022 es va concretar en el programa FSE+ d’Assistència Material Bàsica que la Comissió Europea dotava de 565 milions d’euros i que aniria destinat a les CCAA per proporcionar aliments i productes d’higiene a les persones destinatàries finals mitjançant fórmules com targetes o vals electrònics bescanviables en diferents establiments. 

L’assignació mensual de les targetes variarà en funció del nombre de fills o filles que es tinguin, la forquilla estarà entre els 130 i 220 euros mensuals. Es calcula que al voltant de 70.000 famílies amb fills i filles al càrrec i en situació de vulnerabilitat extrema se’n beneficiaran. Mentrestant, el finançament al Banc dels Aliments, a entitats del tercer sector i evidentment a les polítiques públiques existents que lluiten contra la pobresa i la privació material, continuen existint. Ara cal que les CCAA, totes, comencin a desenvolupar els propis sistemes que hauran d’estar en funcionament d’aquí un any. Cal avançar cap a un model que dignifiqui a les persones més vulnerable, i tal i com diu el ministre Pablo Bustinduy, cal proporcionar més benestar, més certeses i més justícia social.