Opinió

L’Assemblea ciutadana del canvi climàtic

Avui dissabte tindrà lloc a Girona la darrera sessió de l’Assemblea Ciutadana pel Clima de Catalunya en la que, al llarg de sis jornades, 100 ciutadanes i ciutadans escollits a l’atzar han deliberat sobre dos reptes vinculats a la lluita contra el canvi climàtic: les infraestructures energètiques, i la producció i consum agroalimentari.

Per què una assemblea ciutadana? Per què sobre el clima? Per començar, no cal insistir en la importància de la temàtica, ni que aquesta afecta a tothom sense excepcions. Tampoc que per fer front a l’impacte del canvi climàtic cal actuar decididament, i que això pot comportar riscos, sacrificis, costos d’oportunitat. Decisions que convé que comptin amb el màxim consens, que puguin ser enteses i tinguin el màxim suport ciutadà, i que escapin a dinàmiques curterministes i partidistes.

Aquestes condicions expliquen abastament l’oportunitat que planteja una assemblea ciutadana i que, a moltes altres països, ja s’hagi desenvolupat aquest instrument d’innovació democràtica per tractar d’aquest tema (França, Regne Unit, Àustria, Austràlia, Escòcia...), o d’altres d’igualment transcendents com pot ser la reforma del sistema electoral, o la constitució. Són temes que, certament, requereixen d’anàlisis tècniques, però també d’una aproximació lliure d’interessos sectorials, centrada en el sentit comú informat.

Aquesta és la primera assemblea ciutadana organitzada per la Generalitat de Catalunya. El mes de setembre es van enviar 20.000 invitacions per participar-hi. Entre els qui van respondre afirmativament es va fer un segon sorteig aplicant quotes sociodemogràfiques: gènere, edat, nivell d’estudis, lloc de naixement, lloc de residència. Es buscava garantir la màxima pluralitat de punts de vista i trajectòries vivencials per aconseguir un diàleg integrador de la diversitat del país, i des d’aquesta diversitat aconseguir una deliberació de qualitat sobre els dos dilemes plantejats.

Un dels avantatges de poder comptar amb l’experiència d’altres processos similars anteriors és poder aprofitar els seus aprenentatges. L’assemblea catalana no ha volgut tractar el canvi climàtic en el seu conjunt, com en altres assemblees que han generat llargues llistes de recomanacions de tota mena, però sense prou concreció. Els 100 assembleistes s’han centrat en examinar i fer propostes només sobre dos àmbits que impliquen trade-offs o dilemes, que per un costat poden implicar beneficis sobre la reducció de la petjada de carboni, però que també generen costos econòmics, o socials i altres impactes que cal distribuir de manera justa.

Els canvis necessaris sobre les infraestructures energètiques tenen molts possibles impactes (sobre la manera més o menys centralitzada de produir energia, sobre el paisatge, etc.). Igualment, els canvis en la producció i consum agroalimentari poden impactar sobre el model ramader, sobre els tipus de conreu, sobre les exportacions i importacions, sobre la dieta de carn i d’altres proteïnes, etc.

De totes aquestes temàtiques se n’ha parlat intensament en les jornades desenvolupades a Barcelona, Tarragona, Vic, Lleida, i una en línia. Primer, en tres sessions formatives, on els assembleistes han conegut l’estat de la qüestió sobre aquests temes i les diferents propostes de transformació per part d’experts seleccionats amb la supervisió d’un grup de seguiment format per tècnics de la Generalitat, representants de moviments socials i acadèmics independents.

Amb aquesta informació, i amb l’ajuda d’un equip de dinamitzadors, les darreres tres sessions s’han centrat en l’elaboració de recomanacions ciutadanes, que inclouen aquesta anàlisi de potencials impactes, i la seva priorització. 

El procés culminarà a la sessió de Girona, on els portaveus lliuraran les recomanacions ciutadanes de l’Assemblea a representants del Govern. Aquest s’ha compromès a fer un retorn en els propers mesos per avaluar des d’un punt de vista competencial i pressupostari les possibilitats d’assumir-les i convertir-les en polítiques públiques per fer front al canvi climàtic.