Una revolució que s’escapa

A Europa, la producció industrial es concentra a l’entorn de les conques del carbó, que al segle XVIII va ser el combustible clau per a fer funcionar les màquines que van propiciar la revolució industrial. Les regions més riques en carbó (Alemanya, França i Bèlgica) i les seves empreses els va proporcionar avantatges competitius determinants. Avui, la revolució és energètica. A casa nostra estem en una posició privilegiada pel que fa a l’accés a les fonts renovables d’energia, però no estem fent els deures. 

Un informe publicat aquesta setmana pel col·lectiu Renovem-nos ens recordava que a les comarques gironines, només un 1,5 per cent de la producció d’energia prové de les energies renovables malgrat tenir potencial d’hores de sol i la disponibilitat de vent. Unes xifres que, més enllà d’estar molt lluny dels objectius que la pròpia administració es va fixar, com a societat, ens haurien d’avergonyir. 

Durant els segles XVIII i XIX, Catalunya va esdevenir un país industrialitzat i modern, convertint-se en una illa industrial enmig d’un món rural i en una excepció en l’Europa Mediterrània. Avui, l’excepció som nosaltres: altres territoris han posat la directa pel que fa a la implantació de renovables i Catalunya es manté a la cua. 

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona