El PP domina Galícia

Galícia es una comunitat històrica tranquil·la. No hi ha massa sotracs, malgrat que al llarg d’aquests darrers anys ha viscut alguns episodis complicats des d’un punt de vista mediambiental com el del chapapote, el dels pèl·lets o l’accident del tren Alvia a A Grandeira.

Però aquests esdeveniments no han tingut massa repercussió electoral. I això devia pensar l’actual president de la Xunta quan avançà les eleccions autonòmiques, tot sabent que la campanya coincidiria amb les festes del Carnestoltes, que són molt celebrades en tot el territori gallec. Això sí, abans va donar un ajut directe de 218 euros a tots els jubilats i va regar de diners les cases regionals a l’exterior.

I és que a Galícia es viu bé, malgrat que les zones rurals continuïn perden demografia en favor de grans ciutats com A Corunya o Vigo.

L’economia depèn molt de grans empreses com Inditex, Estrella Galícia, Abanca, Gadisa i d’algunes pesqueres o conserveres que no passen pel seu millor moment.

Gallecs il·lustres com Amancio Ortega i la seva filla, Sandra, amb un patrimoni de 90.000 milions d’euros, són comuns a les llistes dels multimilionaris de Forbes o Bloomberg.

Possiblement l’eslògan dels supermercats Gadis –propietat de Gadisa–, que no té rivals a la comunitat, «Vivim com a gallecs» sigui un exponent de l’orgull dels seus ciutadans.

En aquest marc de certa monotonia –fins i tot els pagesos i ramaders anul·laren les seves reivindicacions a causa de les eleccions–, Alfonso Rueda s’atreví a passar l’examen, sense pactar-ho amb els bascos com en anteriors ocasions. No veia cap perill i estava convençut de revalidar la majoria absoluta. És un bon gestor –els seus inicis professionals foren com a secretari d’un petit ajuntament– però no és massa mediàtic ni fa res per a convertir-s’hi.

Malgrat tot, l’espanyolització de la campanya l’està perjudicant. Ara es veu obligat a parlar en els mítings de l’amnistia i els catalans. I en aquest marc es troba incòmode i més quan Feijóo es contradiu contínuament en els seus missatges.

Algunes enquestes indiquen que podria el PP perdre la majoria absoluta, però tot fa pensar avui que es tracta més de desitjos que de realitats. El partit està fort i si al juny perdé a les grans capitals fou perquè els pactes de les formacions d’esquerres els superà, llevat del Ferrol. Però en unes autonòmiques les dinàmiques són diferents. Els populars es mouen exhibint un cert galleguisme que l’aparició de Feijóo en la seva personal batalla contra Pedro Sánchez no ha ajudat en res. Si al PP en el pitjor dels casos li manqués un escó, possiblement li facilitaria Democracia Orensana de l’histriònic Gonzalo Jácome. Aquest és un alcalde populista, que fa front a diferents escàndols, però que a les municipals aconseguí deu regidors a Ourense contra tot pronòstic en un feu que fins fa poc era dominat per la família Baltar.

Tots els estudis demoscòpics pronostiquen un ascens del BNG, que gaudeix d’una líder, Ana Pontón, molt ben valorada pels electors. Ha assolit la unió de l’espai nacionalista i cruspir-se l’espai de Sumar i Unides Podem, que no seran presents al Pazo de Hórreo, seu del parlament de Santiago de Compostel·la.

D’altra banda, el BNG mossega també en l’espai electoral del PSG-PSOE, que pot perdre entre dos i tres escons. Si Besteiro mantingués els catorze diputats es podria capgirar la truita, però això en la darrera setmana de campanya sembla una autèntica utopia.

La vicepresidenta del govern, Yolanda Díaz, fracassa estrepitosament a casa seva. La divisió li passa factura i aquest divorci entre el seu partit i UP perjudica greument ambdues formacions.

I finalment, Vox. Santiago Abascal continua patint greus dèficits territorials i Galícia n’és un més. El seu discurs ultradretà no simpatitza amb uns ciutadans que aposten per un PP molt més centrat i galleguista.

Subscriu-te per seguir llegint