Un independentisme de fireta

Des de fa una colla de dies els dos partits independentistes majoritaris a casa nostra se les tenen. Els retrets van d’un costat a l’altre de la trinxera i només fan algun parèntesi quan intenten desacreditar un Salvador Illa que va al seu ritme i que continua encapçalant totes les enquestes.

És curiós que els dos candidats –Pere Aragonès i Carles Puigdemont– coincideixin en la davallada de l’ús social de la llengua catalana. Hom s’hauria de preguntar qui ha estat el responsable en aquesta darrera època de la reculada del català. La culpa sempre és dels altres, però qui ha governat Catalunya han estat Junts i ERC i és de suposar que alguna cosa hi tenen a veure. Però ja se sap que això de l’autocrítica és impossible en la política catalana.

ERC, des de l’inici de la precampanya, fa propostes en els seus actes electorals. Malauradament com a govern no han articulat els seus responsables les iniciatives necessàries per a donar resposta a les problemàtiques a les quals avui donen solucions per a la propera legislatura. Seria bo que reflexionessin a fons per tal d’aparèixer davant l’electorat amb la màxima credibilitat.

Sense anar massa lluny, el proppassat cap de setmana ha aparegut a Girona el conseller de Sanitat per a anunciar 25 milions per al nou Trueta. Tres anys sense parlar-ne i al costat de la candidata d’ERC, i a menys d’una setmana de l’inici de la campanya electoral, l’expedient del Campus de Salut de la Regió Sanitària de Girona surt del calaix dels oblits.

Mentre, el conseller d’Acció Climàtica ofereix unes declaracions al Diari de Girona, tot avergonyint-se d’allò que passa a les nostres contrades amb les renovables. Però qui ha governat fins ara? En un dels territoris amb més vent de tot l’estat espanyol ha estat impossible fer una aposta per a la energia eòlica. Ni Mas, ni Puigdemont, ni Torra, ni Aragonès s’hi han atrevit. I ara, quan s’acosten les eleccions, el conseller es desperta.

I qui dia passa, anys empeny. De moment, la improvisació i el desconcert marca les polítiques d’aquesta conselleria o sinó només cal fer una ullada a la problemàtica de la sequera. S’acaba de redactar un decret llei que els ajuntaments es veuen incapaços d’aplicar-lo. Fins fa quatre dies, la solució era portar vaixells d’aigua des de la dessalinitzadora de Sagunt i ara resulta que es rebutja i s’anuncia una inversió de 100 milions per a instal·lar dessalinitzadores mòbils al port de Barcelona, Empuriabrava i Roses. Abans però els hotelers de la Costa Brava ja havien fet propostes privades, tot deixant el conseller en un clar fora de joc.

A l’inici de la legislatura la candidata d’ERC defenestrà com a delegada del govern al responsable d’Ensenyament a Girona. No es varen saber els motius, però al cap d’un temps digué que volia un perfil més polític per al càrrec. La propassada setmana tres responsables del departament –Simó López, Adam Mañé i l’inspector de zona– visitaren inesperadament els instituts del Pla de l’Estany i interromperen classes tot fent-se el simpàtic i fins i tot preguntaren a alguns alumnes si eren del Madrid o del Barça i poca cosa més. Això sí, molta comèdia, mentre l’informe PISA situa l’ensenyament català en un pèssim lloc.

I des de França, Puigdemont afirmà –sense que cap dels seus hooligans es posés vermell– que venia a salvar Catalunya, tot imitant Sílvia Orriols d’Aliança que també vol salvar el país. Això sí, ell és l’únic que pot treure Pedro Sánchez de la Moncloa, que li pot tombar els pressupostos i ja no se sap quantes coses més. Però res sobre salut, vivenda o seguretat que han estat en el centre del debat en els darrers dies a Euskadi.

Amb aquest panorama, l’independentisme ho tindrà complicat. Els seria més senzill si intentessin imitar la campanya del PNB o Bildu. Aquests no fan el ridícul i saben on volen arribar.

Subscriu-te per seguir llegint