Què s’ha de saber?

Carles Puigdemont va enviar una carta als eurodiputats en què manifestava que els processos judicials pel cas Tsunami Democràtic i per la trama russa no s’haurien reactivat en cas d’haver investit Alberto Núñez-Feijóo i acabava el seu escrit amb un «tot se sabrà» que, pel que s’ha vist, ha estat un torpede a la línia de flotació del discurs que el PP havia mantingut fins ara i n’havia fet bandera.

Sembla que aquelles armes amb potencial destructiu que, segons Miguel Tellado, el martell d’heretges de Feijóo, duien els manifestants que el 2019 van ocupar l’aeroport del Prat feien menys por al PP que l’amenaça de Puigdemont de fer públiques les converses que hi van haver entre el PP i Junts per a la possible investidura d’Alberto Núñez Feijóo. Segurament perquè els objectes que portaven els manifestants de Tsunami Democràtic eren els que habitualment es porten a les manifestacions i no les eines que fan servir els comandos terroristes, com sembla que alguns insinuen.

És sorprenent que, en plena campanya de les eleccions gallegues, la direcció del PP hagi decidit reconèixer que van valorar durant 24 hores les peticions que feien els independentistes per donar-los el vot. Perquè fer públic a aquestes alçades de la pel·lícula que parlessin d’amnistia i valoressin la concessió d’indults suposa una esmena a la totalitat a la campanya que ha fet el PP contra la llei d’amnistia i els indults, que es van concedir en el seu moment, amb manifestacions a tort i a dret, especialment davant la seu del PSOE, i en intervencions a les Corts espanyoles.

L’avís de Puigdemont va arribar en el moment en què el PP va aconseguir que el Parlament Europeu demanés a Espanya investigar les suposades connexions entre eurodiputats catalans i Rússia i els intents del Kremlin de desestabilitzar i interferir en la Unió Europea. Perquè tot i que feia dies que s’havien reactivat les investigacions judicials per aquestes suposades connexions i pel Tsunami, coincidint amb l’anunci de la llei d’amnistia, el fet que el Parlament Europeu acordés per àmplia majoria demanar a l’Estat espanyol que investigui les relacions entre els independentistes catalans i el règim rus, va provocar l’amenaça de Puigdemont de fer saltar pels aires la discreció amb què fins ara s’havien tractat les converses per la possible investidura de Feijóo, perquè la introducció a la resolució de l’europarlament d’una esmena per investigar l’independentisme català va ser obra del PP.

I alguna cosa devia témer la direcció del PP perquè al cap de poques hores i en plena campanya de les eleccions gallegues, on Feijóo s’hi juga alguna cosa més que el govern de la Xunta, van admetre que les converses amb Junts van ser més que un simple cafè a Barcelona de Daniel Sirera amb el president de Junts al Parlament, Albert Batet, i el portaveu del partit i regidor a Barcelona, Josep Rius.

Aquesta setmana la cúpula del PP ha tancat files dient que no podien acceptar les demandes de Junts i Feijóo ha anat més enllà afirmant que no accepta ni acceptarà l’amnistia ni els indults, però sembla força evident que abans del seu discurs d’investidura va tenir sobre la taula les peticions de Junts per tal que l’equip jurídic del partit estudiés les seves possibilitats legals, durant un dia.

El soroll provocat pel «tot se sabrà» de Puigdemont no ha anat gens bé als populars que aquests dies intenten salvar la majoria absoluta a Galícia amb tota mena d’esforços. Però les preguntes que es fa l’opinió pública són: què no explica Junts? Què amaga Puigdemont insinuant que algun dia explicaran coses que fins ara han format part de la confidencialitat? Què s’ha de saber?

El problema és que els ciutadans s’adonen de la volatilitat de les paraules dels polítics i que la tàctica per obtenir quotes de poder sovint suplanta la ideologia en què se suposa que se sustenten els partits.