L’urbanisme del PSC tenia un preu

I el preu arriba amb setze anys de retard, però arriba. I en el cas del Garatge Forné -situat al carrer Barcelona de Girona, davant l’estació de la Renfe-, es referma aquesta dita. Fem-ne memòria. L’any 2008, amb el PSC governant l’alcaldia de la ciutat, es va prendre la decisió de protegir diversos edificis i elements arquitectònics, entre ells el Garatge Forné, i incorporar-los al pla general d’ordenació urbana. Que consti que no qüestionem la decisió perquè és important protegir els edificis com a testimoni del nostre patrimoni històric i cultural. Però, com li resulta evident a qualsevol persona que porti una economia domèstica i que sigui conscient que comprar oli al supermercat té un preu, el fet de limitar l’ús i l’edificabilitat d’una propietat privada té repercussions econòmiques i aquest detall - concret i rellevant- no va ser tingut en compte pels governants socialistes d’aquell moment que van catalogar i restringir l’ús d’un edifici privat sense considerar-ne les conseqüències futures, que són les de tenir un cost econòmic sobrevingut per a la ciutat.

Malgrat els esforços dels posteriors governs municipals d’intentar consensuar una solució amb els propietaris de l’edifici per esmenar l’error inicial, ja no s’hi va ser a temps. Els propietaris van decidir portar l’assumpte als tribunals, i l’Ajuntament es va veure obligat a defensar davant la justícia els interessos dels gironins i les gironines en considerar que el cost que plantejaven era excessiu (9 milions d’euros). Tant l’Ajuntament com els propietaris del Garatge Forné han defensat les seves posicions legítimament, i finalment la resolució judicial ha valorat el perjudici en favor dels propietaris en 4,5 milions d’euros, que hauran de pagar l’Ajuntament i la Generalitat.

Als gironins i les gironines ens tocarà pagar ara el que s’havia d’haver previst en el moment en què el govern del PSC va prendre la decisió de catalogar l’edifici.

I ara què? Els darrers dies hem llegit la proposta del PSC de comprar l’edifici per fer-hi un museu. En la mateixa línia s’han manifestat altres veus. Però un museu de què i per quin preu? Que no passaria al davant invertir els diners pagats pels gironins i les gironines en equipaments esportius i centres cívics? Junts som gent que pateix per on passen els cèntims. Tots els cèntims. Som la gent que va negociar a Madrid la reducció de l’IVA de l’oli del 5% al 0% a canvi de votar els Decrets Òmnibus. Junts treballem amb rigor i tocant de peus a terra, essent molt conscients que l’adopció de decisions precipitades pot hipotecar encara més el futur de la ciutat. I també som molt conscients que els hereus polítics de qui ens han portat fins aquí, també ens han deixat altres herències en forma de compareixences urbanístiques o desigualtats retributives, per exemple, que encara ara estem pagant. Per plantar cara a aquests nous reptes Junts aportarà lideratge i sentit de ciutat. Però - i no ens enganyem en això- caldrà prioritzar amb cura unes partides pressupostàries que en el futur tendiran a ajustar les despreocupades disponibilitats que tenien en temps anteriors, com per exemple l’any 2008.

Perquè, com l’oli que comprem al supermercat, tot té un preu i al final - encara que sigui amb setze anys de retard- s’ha de pagar.

Subscriu-te per seguir llegint