Un divendres

Alguns divendres, pocs, em quedo a Girona i faig agenda gironina de poca intensitat. Aprofito per passejar una mica, per veure els amics, per prendre el pols de la ciutat. Els dies que em quedo hi ha una cita indefugible al bar Neptú del carrer Hortes on setmanalment des de fa molts anys ens trobem vells amics d’en Modest Prats, que quan va ser rector del Mercadal va instaurar aquest costum, aquest cenacle-tertúlia que ara articula l’inevitable Guillem Terribas i per on passen en Manel Serra, en Francesc Francisco, l’Anna Pagans, en Xavier Corominas, en Salvador Garcia-Arbós, en Tomàs Sobrequés i més esporàdicament jo mateix.

Divendres passat 9 de febrer va ser un dia gironí però més especial. Vaig començar a la plaça de la Catedral fent un tallat al Bau Bar amb en Xavier Masgrau; feia mesos que no ens vèiem i apart de posar-nos al dia de les dèries respectives ell em va compartir el programa dels concerts que ha programat l’associació dels Manaies de Sant Daniel. Abans d’entrar al col·legi d’arquitectes em vaig trobar just al pas de la porta la Carme Clusellas, directora del Museu d’Art; respirava un optimisme tranquil. Em va fer cinc cèntims de la situació del Museu i de les perspectives immediates, de les excavacions que s’estan fent just després de la rampa d’entrada a mà dreta en un punt on es pensen construir els nous accessos al Museu, i de les adquisicions més recents entre les quals cal esmentar dos quadres de Rusiñol que ja s’han donat a conèixer i una part del fresc de l’absis de l’església de Pedrinyà amb la figura d’un àngel. També em va dir que s’anaven ajustant els termes de l’acord amb el Bisbat i que el gruix de les peces diocesanes que l’església volia en els seus dipòsits ja s’havien traslladat. Va ser així com em vaig assabentar que les taules de vitraller ja estaven exposades a la sala especialment habilitada per a aquesta funció just al damunt de l’ala nord del claustre.

Un cop acabat el tallat vaig baixar cap al Neptú per fer acte de presència a la tertúlia a l’àrea d’influència de la Llibreria 22. M’hi vaig estar poca estona. M’esperava a la Sala de Graus «Pep Nadal» de la Facultat de Lletres i Turisme de la UdG l’acte de defensa de la tesi doctoral de l’Eduard Caballé i Colom. Em sembla que puc dir que en termes estrictes deu ser el meu darrer acte acadèmic; ja no tinc cap altra tesi en perspectiva. Formaven la Comissió la Conxita Mir, Catedràtica de Lleida, la Rebeca Saavedra, professora de la universitat de Cantàbria, i en Francesc Miralpeix, professor titular de la UDG. El tema de la tesi és El «Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional» i el control franquista del patrimoni a Catalunya durant la Guerra Civil. Agents militaritzats, assessors, propaganda i burocràcia a la «Comisaría de la Zona de Levante», (1938-1940)». Un treball de gran interès i amb moltes aportacions rellevants fruit d’una immensa recerca en més d’una vintena d’arxius. Com correspon vaig intervenir en el torn que es reserva per al director de la tesi i per als altres doctors de la sala i vaig recordar amb emoció com només feia set anys que l’Eduard Caballé s’havia incorporat a l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural amb el títol de grau recent estrenat i disposat a fer un itinerari d’aprenentatge accelerat. El resultat final un cop coneguda la votació telemàtica secreta va ser el reconeixement de la tesi amb un excel·lent cum laude.

Un cop acabada la defensa de la tesi i abans d’anar a dinar amb el nou doctor i els membres de la Comissió a La Miranda del carrer dels Ciutadans, a l’aula Joaquim Garriga em vaig reunir amb el rector de la UdG el professor Quim Salvi que molt pocs dies abans havia estat elegit president per un any de l’associació catalana d’universitats públiques (ACUP). Vam fer un repàs de temes concrets de Girona i generals del sistema.

A la tarda encara vaig tenir temps per anar a Castell d’Aro a fer una conferència al Mas Dausà. Una mica cansat vaig arribar a casa a temps de sopar i fer un repàs de la jornada.

L’endemà dissabte va ser com una culminació de la jornada del divendres. Vaig pujar a la plaça dels Apòstols i vaig estar una estona admirant la plaça de la Catedral des de dalt de tot de l’escalinata i tot esperant que obrissin la visita. Vaig recollir alguns exemplars de l’opuscle que la Catedral havia editat amb motiu de les festes de Nadal reprenent una gran tradició que es va interrompre un parell d’anys arran de la Covid i que m’havia preparat en Gustau. Vaig entrar a la Catedral, vaig fer un volt per la nau, em vaig aturar un moment davant les bastides de les obres de restauració del retaule de la capella del Corpus Christi, vaig admirar un cop més l’escultura jacent d’Ermessenda i em vaig endinsar al claustre per pujar a veure en el seu nou emplaçament les taules de vitraller. Ara només cal que s’expliqui bé com aquestes taules van servir per dissenyar i executar alguns dels vitralls de la Catedral. Ha de ser d’una banda un exercici de proximitat i de l’altra un exercici de dimensió internacional per fer ben palès que com algunes peces més del museu de la Catedral (el Beat, el Brodat i l’arqueta d’Hixem, com a mínim) les taules són gairebé úniques al món.

Sortint em vaig recolzar un cop més a la balustrada del darrer replà de l’escalinata on em vaig embadalir amb el bigarrat espectacle dels nummulits descarnats per l’erosió al costat d’una peça més nova de marbre blau completament llisa i polida.

Tancava així l’inici d’un cap de setmana amb sabor local i ple de sensacions, emocions, gustos i petits plaers degustats amb la calma dels dies serens i estimulants.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona