Dani Alves i els peus de fang

La llegenda ve de la Bíblia. Un rei de Babilònia somia un ídol d’or i plata. Una pedra roda cap a ell i el volteja perquè els seus peus, malgrat la seva bellesa, eren de fang. Jo crec que en el cas de Dani Alves es podria dir una cosa semblant: el cap poc moblat, les cames d’or, això sí, i els peus de fang. La pedra que va caure rodant, la que va xocar contra els seus peus fent que s’enfonsi, la va deixar anar ell mateix.

Dani Alves ha estat condemnat a una pena de quatre anys i sis mesos de presó per agressió sexual. El tribunal ha considerat provat que l’exfutbolista del FC Barcelona va violar la noia de vint-i-tres anys als lavabos de la discoteca Sutton de Barcelona el 2022. En repassar el seu cas no puc evitar que aquest em faci recordar els últims dies de Diego Maradona. No pel seu talent, ja que el 10 tenia un pacte amb Déu i era incomparable, sinó per la fortalesa aparent d’una persona que va ser arrossegada pel vici. Una cosa semblant va passar amb Alves. De la seva suposada simpatia, de la seva figura estel·lar, van ser els seus instints primaris, els d’un mico en zel (el fang), els que el van fer caure pel precipici.

Potser fa uns anys Alves, per la seva fortuna i la seva posició social, hauria sortit airós. Encara més, potser ni tan sols hauria arribat a judici i s’hagués tractat la víctima com una simple buscona. Tot i això, dir que ni la fama ni els diners l’han salvat, tampoc és cert. Quatre anys és una pena molt lleu per a una violació provada; és probable que es pugui reduir a la meitat per un bon comportament. I això és així gràcies al fet que Alves va pagar en el judici la xifra de cent cinquanta mil euros com a atenuant de reparació a la víctima, cosa que per a un futbolista milionari és només xavalla.

Hi va haver aspectes negatius i positius en el judici. El positiu va ser que no va transcendir el nom de la víctima, preservant-ne així la intimitat. La valentia de la mateixa de no accedir al xantatge. El negatiu va ser que es va trobar culpable Alves amb molta antelació, i no només per bona part del públic. Per a mitjans de comunicació com TV3 semblava que no calia que anés a judici.

Fent balanç, l’exfutbolista va perdre molt més que 150.000 euros, quatre anys de llibertat i els auspicis milionaris de les marques que li donaven suport. Alves va perdre una carrera brillant que podria haver acabat d’una altra manera. El seu judici, culpabilitat i entrada a la presó, ens fa pensar en la quantitat d’ídols amb peus de fang que un bon dia coneixen el precipici.

Subscriu-te per seguir llegint