Opinió

La victòria farà que no ens en recordem de l’àrbitre

Per sort el Girona va guanyar, Savinho va fer el gol de la tranquil·litat, i malgrat la remullada, tothom se’n va anar a casa content. I gràcies a això ja no volem saber si l’àrbitre es deia Busquets Ferrer o si al VAR hi era l’inefable Del Cerro Grande. Perquè anit, si per capricis del futbol el Girona, que mereixia el triomf, no se l’hagués endut, ens n’hauríem recordat uns quants dies d’aquests dos personatges. Una cosa és deixar jugar, permetre el contacte, i ser modern, i l’altre és no saber aplicar correctament el reglament. El criteri de Busquets Ferrer, sobretot a la segona part, va ser sempre equivocat i si per postres a Las Rozas hi tens Del Cerro fent un son, passen actuacions catastròfiques com aquesta.

Ja no és pel penal claríssim de Catena sobre el brasiler, o per com va permetre que la defensa de l’Osasuna lligués ras i curt a Dovbyk. En general no en va encertar ni una o podríem dir que una, la del gol anul·lat per falta d’Stuani. Hauria sigut massa que allà també s’hagués equivocat.

Amb arbitratges com el d’ahir, que quedaran oblidats pel resultat, no hi ha més que advertir que en aquestes deu jornades que falten s’haurà de filar molt prim. Ahir el Girona va firmar una molt bona segona part i hauria pogut golejar l’Osasuna. Blind, Savinho, el cop de cap de Dovbyk que va salvar el porter a la ratlla de gol... d’ocasions n’hi va haver un munt, però sembla que a mida que avança la lliga cada vegada costa més. Perdonar, i més a Primera, i més quan et jugues coses tant bèsties com les que es juga el Girona, no es pot permetre. De moment, però, s’ha recuperat el segon lloc i avui l’afició podrà mirar ben tranquil·lament el Las Palmas-Athletic i el Madrid-Celta. I si en algun lloc sona la flauta, tot això que tindrem.

Subscriu-te per seguir llegint