Opinió

Aquell teatre amb pell de metall

Durant anys, El Canal era poc més que aquell teatre amb pell de metall a la Coma Cros que s’obria al públic de tant en tant. En sentíem a parlar per Temporada Alta i, tot sovint, els periodistes burxàvem el seu director, Salvador Sunyer, intentant rascar novetats. «Està tot parat», hem sentit quasi una dècada, el temps que el Centre d’Arts Escèniques de Salt ha estat entrabancat en un consorci buit de funcions i finançament. «Les coses a El Canal s’estan fent bé», va deixar anar un dia. I la veritat, no li vam fer gaire cas. El consorci s’havia dissolt i, per molts, semblava l’estocada definitiva a l’equipament, ara 100% municipal.

A principis del 2023, el nou director, Xavi Díaz, va presentar el seu projecte de gestió. Sorprenentment, no es posava la medalla abans de començar a treballar, sinó després d’un any de feina en silenci.

Ara que en porta dos, sembla que en Sunyer tenia raó. El Canal encara l’any amb 950.000 euros de pressupost i, quan acabi el 2024, haurà donat suport a 23 coproduccions i acollit 83 residències artístiques, per desenvolupar espectacles que ja han passat pel TNC o el Lliure. Crearà dos nous espais que se sumen als que s’han construït en aquesta nova etapa i acaba d’anunciar un projecte europeu centrat en un circ més verd. Rere la cistelleria metàl·lica de la façana, ara hi ha un projecte de veritat.

Subscriu-te per seguir llegint

TEMES