No haver estat prou llest per haver-ho sabut abans

Amb motiu del vintè aniversari de la massacre dels trens de rodalies de Madrid ha tornat el debat sobre el paper que va tenir el govern del PP, presidit per José María Aznar, a l’hora d’informar de l’autoria d’aquells atemptats, que van provocar 193 morts i prop de 2.000 ferits. Tothom recorda que de seguida es van atribuir les explosions a ETA, que tenia un llarg historial d’atemptats, però també que al cap de poques hores de les explosions va començar a circular la informació que aquella bestiesa havia estat obra d’un grup terrorista islamista. Tant és així que un diari britànic va publicar un correu electrònic d’un grup extremista anomenat les Brigades d’Abu Hafs al Nasri, fent-se responsable de l’atac i, d’altra banda, es va saber que la policia britànica s’havia posat en estat d’alerta «per l’atemptat islamista de Madrid».

Tot i això, el govern continuava apuntant a ETA. El mateix president Aznar va trucar a directors de diaris explicant-los que, segons les informacions que tenien, els atemptats havien estat obra de la banda terrorista basca. Per la seva banda, el ministre de l’Interior, Ángel Acebes, insistia en el mateix sentit, tot i reconèixer que hi havia dues línies d’investigació.

Els atemptats van ser dijous, i diumenge hi havia eleccions generals. Durant tot el cap de setmana va córrer la brama que el govern amagava informació perquè tenien por de perdre les eleccions si es confirmava que els assassins eren terroristes islamistes. José Manuel García Margallo, que va ser ministre d’exteriors amb Mariano Rajoy, explica en les seves memòries que aquell mateix dia va preguntar a dos assessors de presidència, Pedro Arriola i Francisco Villar, si se sabia qui havia estat i que li van respondre que encara no ho sabien, però que si havia estat ETA sortirien del mapa –electoralment parlant–, però que si havien estat els gihadistes se n’haurien d’anar cap a casa. En aquell moment no hi havia xarxes socials, però els SMS van ser l’eina que molta gent va fer servir per canalitzar les protestes contra el govern del PP i el resultat de tot plegat va ser que el PSOE va guanyar les eleccions contra tot pronòstic i José Luis Rodríguez Zapatero va ser elegit president del govern.

Però durant anys alguns mitjans i determinats cercles polítics van mantenir la denominada teoria de la conspiració. Periodistes com Pedro J. Ramírez, que era el director del diari El Mundo, i el locutor Federico Jiménez Losantos, entre d’altres, parlaven d’una trama policial que hauria comès errors, negligències i contradiccions en la investigació amb l’objectiu d’amagar que els autors materials o intel·lectuals dels atemptats havien estat membres d’ETA.

Aquest dilluns la Fundació FAES, presidida per José María Aznar, va fer públic un comunicat afirmant que mai els va arribar cap document que descartés l’autoria d’ETA. El comunicat és una espècie de rèplica per respondre als que atribueixen a Aznar haver mentit, però després de vint anys no reconeixen ni tan sols cap error del govern, sinó que encara s’aferren a què Aznar va actuar amb tota correcció quan va trucar a directors de diaris, que ja tenien informacions que podia haver estat un atemptat gihadista, insistint-los que havia estat obra d’ETA. Aznar tampoc reconeix cap error en la decisió d’envair l’Iraq que ell, George Bush i Tony Blair van prendre en la famosa reunió de les Açores. Tant Bush com Blair van admetre que s’havien equivocat. Bush va dir que l’error més gran que va cometre en els seus vuit anys de govern va ser fer cas dels informes dels serveis d’intel·ligència que deien que hi havia armes de destrucció massiva a l’Iraq. Blair va demanar perdó en una entrevista a la CNN pels errors comesos en aquella invasió. En canvi, Aznar només va dir que el seu problema era «no haver estat tan llest i no haver-ho sabut abans, però és que, quan jo no ho sabia, ningú no ho sabia».

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Els polítics poden cometre errors com tothom, però estaria bé que quan ha passat el temps i s’ha comprovat que alguna decisió que van prendre no va ser correcte tinguessin l’honestedat i la valentia de reconèixer-ho.

Subscriu-te per seguir llegint