Si vols la pau, prepara la guerra? No ho crec

Si vols la pau, prepara la guerra. Aquesta cita de Flavi Renat Vegeci treta del seu llibre Epítome Rei Militari, és una de les més citades per aquells que creuen que cal invertir, molt, en armament. Ni els importa el context del segle IV quan es va escriure el llibre, ni possiblement se’l hagin llegit. Això passa sovint quan es cita Maquiavel, Clausewitz...o Sunzi (Sun Tzu). Cal donar un aire culte a la prosa més inculta, la que justifica la guerra amb l’eufemisme de la defensa.

De fet tots els imperis al llarg de la història han usat la guerra per a néixer, créixer i morir. La guerra com a mitjà per a un fi superior ja sigui la religió o la civilització, la pròpia davant dels altres. Però de totes les èpoques, és la contemporània la més mortífera quan indústria i imperi han anat de bracet. Hem patit grans guerres al segle XX i hem començat el segle XXI no pas gaire bé. Però fins fa poc semblava impensable que les grans potències entressin en un conflicte directe.

La banalització del nazisme, el gran derrotat de la Segona Guerra Mundial, equiparant Hitler amb Saddam Hussein o Putin, per exemple, és el caldo de cultiu per aconseguir que l’opinió pública accepti com a mal menor el mal major de la guerra. És cert que des del 1945 ençà sempre hi ha hagut conflictes, però bona part d’aquests han aixecat grans moviments a favor de la pau al conjunt del món. No entendríem la fi de la guerra freda i que aquesta no acabés en un holocaust atòmic, sense una cultura de la pau estesa entre els ciutadans d’un cantó i altre del mur.

Però avui, la cultura de la pau sembla diluir-se en la cultura de la por. La Unió Europea, que va néixer com a conseqüència de les guerres en el nostre continent i que jugà un paper actiu en la resolució de molts conflictes, s’arrenglera avui, com mai, amb una potència, els EUA, que per combatre la decadència creu que la guerra, a casa d’altri, en pot ser l’antídot. Però darrerament, des de la crisi dels míssils a Cuba, s’ha creuat una línia vermella que semblava consolidada, la dissuasió nuclear. Banalitzar un possible ús de les armes nuclears, posar entrebancs als acords de pau, és el camí més fàcil per arribar a l’abisme i fer un pas endavant.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Les guerres contemporànies, lamentablement, poden donar molts beneficis i sempre els més beneficiats són els que no les pateixen però prenen les decisions i venen les armes per a fer-les. Europa ha de recuperar la veu, ha d’assumir responsabilitats en la lluita per la pau. Els seus dirigents han de sentir l’alè de la ciutadania en la presa de decisions. Si la reflexió sempre ha de precedir a l’acció, caldrà posar-hi fil a l’agulla i contradir tantes vegades com calgui als que citen fora de context i justifiquen les guerres.

Subscriu-te per seguir llegint