Manolo, el conserge

La figura del conserge, sigui d’un edifici públic de l’administració o un privat, pràcticament ha desaparegut. En algunes grans ciutats i capitals algunes finques encara es conserva, però es poden comptar amb els dits d’una mà. A l’administració, ara aquest lloc l’ocupa sovint un guàrdia de seguretat, però amb una altra funció diferent. El conserge sol ser aquella persona que trobarem en un costat de l’entrada, sempre amable, amb un somriure a la boca, agradable, atenta, de total confiança, discreta i sempre, absolutament sempre, al servei del veí per tot el que necessiti. Totes aquestes condicions i, moltes més, les reunia en Manolo, (Manuel Pérez Estirado) conserge del conegut com l’edifici del Bolet de Girona i que recentment ens ha deixat per culpa d’una crua malaltia que no l’ha deixat gaudir de la merescuda jubilació. Tant el podies veure fregant un vidre, com deixant lluent la barana de l’escala, com recollint un paquet o escombrant. Coneixia a la gent pel seu nom, un fet que ara no passa. Fins i tot nosaltres mateixos no coneixem el nom d’alguns dels nostres veïns. I la gent el coneixia simplement com en Manolo. Sempre tenia una salutació preparada per a tothom que passava per davant, entrés o no a l’edifici. Estic segur que allà on siguis Manolo continuaràs estant al servei de tothom que et necessiti.

Subscriu-te per seguir llegint