«Ricard Ustrell goes to Hollywood»

Podria pensar-se que anar fins a Hollywood per informar dels Oscar des d’un hotel, com van fer Ricard Ustrell i tot el seu equip radiofònic, és un malbaratament de diners. Seguir-ho per televisió pot fer-se des de la pensió Margarit, a Girona, que és on teníem rebolcades quan no havien arribat encara a aquesta ciutat de províncies els meublés i les seves habitacions per hores, això sí que va ser un avanç i no el genoma humà. Per un mòdic preu, can Margarit oferia un llençol més o menys net, un bidet, un vell televisor, una taula de fusta i una cadira, que és tot el que es necessita per a sucar el melindro o per a retransmetre no només els Òscar, sinó fins i tot la final del Mundial de futbol sense sortir de les quatre parets, i tot això que li estalviaríem al contribuent.

Seria un malbaratament, efectivament, si qui viatja ho hagués de pagar de la seva butxaca, però ja que ho paguem entre tots, és el menys que es pot demanar de Catalunya Ràdio, a veure sinó com justificaria el seu pressupost. No estic gaire posat en aquestes noves formes de periodisme, segur que el que avui es porta és retransmetre actes des de l’habitació de l’hotel, de manera que el que gastes en el viatge ho estalvies després a llogar un esmòquing per a assistir a l’esdeveniment, el pots radiar en calçotets i ningú se n’assabenta. O estirat al llit. O assegut al vàter. Les possibilitats són infinites, potser Ustrell les va assajar totes, la gala dels Òscar és llarga i dóna per a anar canviant de postura i d’ubicació. Sense sortir de l’hotel, clar.

Ahir li vaig demanar al meu director que em pagui viatge i estada al Shangri-La de Londres, per a informar dels últims embolics de la casa Windsor, que això ven.

- Però si tu ni tan sols parles anglès!

- Això és igual, senyor director, no penso sortir de l’hotel. Ja m’aniré informant amb TVE Internacional i el Twitter de Pilar Eyre.

Ricard Ustrell no és dels que estalvien diners al contribuent, un bon periodista sap que està més ben considerat com més gasta. Tu li presentes al director la factura de la pensió Margarit més un entrepà i quedes com un gasetiller d’estar per casa, en canvi, el tiquet d’una habitació d’hotel a Hollywood més sopar del servei d’habitacions, et converteixen en candidat al premi Ondas, per més que el resultat sigui el mateix. A l’Ustrell li agrada trepitjar el terreny. No el Teatre Dolby, que allà no el deixaven entrar, però sí almenys Los Angeles, al cap i a la fi, els oients de Catalunya Ràdio no són gaire exigents, els va saludar Mònica Terribas amb «Bon dia, ciutadans de la República Catalana» i encara segueixen la majoria a la seva republiqueta i aliens a la realitat. Tant se’ls en fot tot, a aquests.

Ustrell segueix la senda de llegendaris corresponsals de guerra, que anaven al Líban i en tota la seva estada no es movien del bar de l’hotel, des d’on escrivien les seves cròniques segons el que sentien a la ràdio. Ajudats pels gintònics, d’allà van sortir experts en conflictes bèl·lics que no han sentit mai cap altre tret que els de la fira del poble, així que bé pot convertir-se Ustrell en expert en Òscars sense anar mai al cinema. N’hi ha prou de seguir la gala des d’un hotel que era com la pensió Margarit, tot i que sense bidet a les habitacions.

El més destacat, la gran exclusiva que justifica tot el dispendi, és que la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va visitar l’habitació d’Ustrell, si bé el que van fer tots dos en un hotel de Los Angeles, podien fer-ho igual a la pensió Margarit. Em refereixo a comentar els Òscar, per descomptat. Succeeix que també el departament de Cultura ha de justificar el seu pressupost i, ja que no serveix per a res, que serveixi almenys perquè la seva responsable viatgi una mica, a veure si és veritat que viatjar culturitza.

Subscriu-te per seguir llegint