Un profund sentiment de gratitud

Benvolguts i benvolgudes, d’ençà que es va fer públic el meu nomenament per part del Sant Pare Francesc com a nou bisbe de Girona i al llarg d’aquests dies en què he començat a conèixer més de prop l’Església i el poble de Girona, m’envaeix un triple i profund sentiment de gratitud. Gràcies al Sant Pare per haver confiat aquesta tasca a aquest pobre monjo cridat des del monestir a fer camí amb vosaltres juntament amb tota l’Església universal. Gràcies a tots vosaltres pel vostre acolliment, pels vostres missatges, pel vostre escalf al llarg de tots aquests dies. Aquest primer contacte m’asserena i omple d’esperança. Com deia el cardenal Basil Hume en una ocasió similar, «necessito les vostres pregàries i la vostra amistat. La bretxa que existeix entre allò que es pensa i el que s’espera de mi i el que jo sé que soc és considerable i espantosa» (22 d’abril de 1974).

Certament no és pas freqüent que un religiós sigui escollit pel Papa per ser bisbe, i encara menys que ho sigui un monjo que s’ha dedicat els darrers vint anys a una vida de pregària, de treball i de contacte amb la Paraula de Déu. Però si hi pensem bé, tot cristià no dedica la seva vida, en una mesura o altra, al treball i al contacte amb Déu? Cadascú en el seu àmbit, posant l’accent en un o altre aspecte, tots som Marta i Maria, perquè la fe és per ser viscuda en plenitud, vint-i-quatre hores al dia, set dies a la setmana, tres-cents seixanta-cinc o tres-cents seixanta-sis dies a l’any. Mai no fem vacances de Déu, perquè Déu està i ha d’estar sempre present en les nostres vides. Estant-hi present Ell, i sols així, podrem fer-lo present enmig del món, i fer-lo present als nostres germans, que són tots els homes i dones que ens envolten i amb els qui convivim.

Per això sempre hem de donar gràcies a Déu. Però aquest do de la fe, aquesta gràcia, no ens és donada per vanagloriar-nos-en, per creure’ns superiors, escollits per damunt de cap altre; aquest és un do [...] (extret del Full Parroquial).

Subscriu-te per seguir llegint