Opinió

Quinze anys dels túnels de Bracons i sense les variants!

EEl 3 d’abril del 2009 es van inaugurar els túnels de Bracons, després llargs anys de debat sobre la conveniència de connectar la comarca de la Garrotxa amb Osona amb uns túnels i viaductes que superaven la barrera del coll de Bracons. D’aquesta forma, s’eliminava un altre escull en l’aïllament històric garrotxí. Sis anys abans ja havia aconseguit obrir-se cap a Girona i Figueres mitjançant un altra obra emblemàtica i llargament reivindicada: la variant de Castellfollit de l’N-260, iniciada pel ministre Josep Borrell, avui autovia A 26 fins a Besalú.

Aquestes importants obres d’infraestructures van costar un gran esforç polític i social per convèncer a l’Estat i a la Generalitat de la necessitat d’invertir un alt cost econòmic per salvar les dificultats geogràfiques i preservar el territori. No va ser fàcil! Destacaria dos aspectes bàsics: la complicitat política, econòmica i social majoritària de la comarca per carregar-se de raons i saber-les defensar. El segon raonament és que s’ha confirmat sobradament que la comarca ha sabut aprofitar les dues infraestructures per millorar la qualitat de vida i l’activitat econòmica, mantenint la preservació del paisatge.

Els 15 anys de funcionament dels túnels de Bracons han demostrat la seva eficàcia en les comunicacions cap a Barcelona i a l’Eix Transversal, sobretot perquè no hi ha altre mitjà de transport alternatiu al de carretera en una comarca amb una mobilitat ciutadana i de mercaderies molt dinàmica, diversificada i cada vegada més receptora de visitants.

Malauradament, l’obra va quedar a mig fer: les variants de Les Preses i Olot que havien de completar el traçat repartint el trànsit per les dues poblacions, pels polígons industrials i connectar amb l’A-26. Aquests 12 quilòmetres van quedar encallats per la deixadesa governamental dels consellers de torn: Quim Nadal (fins al 29 desembre 2010), Lluís Recoder (fins al 27 desembre 2012), Santi Vila (fins al 14 gener 2016), Josep Rull (fins al 27 octubre 2017), Damià Calvet (fins al 26 maig 2021), Jordi Puigneró (fins al 29 setembre 2022), Juli Fernández (fins al 12 juny 23).

SET (7) Consellers de Territori de la Generalitat que aprofitant disputes entre ajuntaments afectats, de grups opositors, per raons de pressupostos, o perquè estaven més preocupats per somnis estel·lars que per prendre decisions governamentals que els obliga el seu càrrec per la millora del país. Per això, encara avui, per manca de les variants, circulen i contaminen les travessies de Les Preses, el Bosc de Tosca (Parc Natural de la Zona Volcànica) i el vial St. Jordi d’Olot: 17.500 vehicles diaris, 2.500 camions, més de 10.000 porcs vius i les seves despulles, amb els perills i les molèsties perjudiquen el benestar legítim dels veïns i fan de coll d’ampolla a circulació viaria i l’economia de la comarca.

Des de fa un any, és consellera Ester Capella a qui li correspondria que es compleixi el termini de que aquest estiu ja hi tindrem el projecte constructiu encarregat a TYPSA, que esta fent una bona feina sota les ordres dels dos excel·lents directors generals de carreteres: Xavier Flores i David Prat. Com que hi ha eleccions convocades, ves a saber si a la número 8 de la llista de consellers se n’afegirà un altre que haurà de vetllar per garantir els recursos al nou pressupost de la Generalitat, la contractació de l’empresa i que s’iniciïn les obres d’una vegada!.

Als qui argumenten que «ja està al caure» i que cal paciència, se’ls pot respondre: Encara més?

Subscriu-te per seguir llegint