Paradoxa moral tributària

El poeta Oliver Wendell Holmes va dir fa més de cent anys que «els impostos són el preu que paguem per viure en una societat civilitzada». Hi estic força d’acord. Afrontem la campanya de la Renda recordant l’antic lema que «Hisenda som tots», però amb la consciència que en això de la tributació uns són més iguals que altres. Perquè no tots tenim la possibilitat de recórrer a mecanismes d’enginyeria fiscal per afinar el pagament d’impostos.

Últimament, dos coneguts han rebut requeriments d’Hisenda, que no veia clares les seves declaracions. Després de moltes hores perdudes recopilant paperassa, els han acabat donant la raó. Sobta, que en una economia cada cop més digitalitzada i amb una administració tributària que ho sap pràcticament tot de nosaltres, sigui el contribuent qui hagi de demostrar que no infringeix la llei.

El baròmetre fiscal que cada any elabora l’IEF constata una major consciència de la ciutadania sobre els efectes del frau fiscal. No obstant això, és recurrent el que alguns han anomenat paradoxa de l’ètica tributària: en línies generals creiem que nosaltres complim amb Hisenda mentre sobreestimem el mal comportament dels altres. En això dels impostos sembla que també hi ha superioritat moral.

Subscriu-te per seguir llegint