És universal el sistema electoral?

El pròxim 12 de maig els i les catalanes anirem a les urnes per elegir la nova composició del Parlament de Catalunya. Però, realment estem cridats «tots i totes» les catalanes a votar? En un principi diríem que sí, ja que estem dins un sistema electoral universal, però la realitat ens mostra tot el contrari.

No és res de nou si dic que hi ha persones sense dret a vot, però les dades absolutes mostren una realitat i un dèficit democràtic flagrant. El cens electoral de les persones residents a Catalunya per a les pròximes eleccions a Catalunya és de 5.460.332, mentre que la població major d’edat a Catalunya és de 6.609.991. En altres paraules, hi ha 1.149.659 persones que no formen part del cens electoral; més d’un milió de catalans i catalanes no tenen dret a vot.

Aquesta exclusió del dret a vot implica un greuge democràtic, així com un biaix en la geografia electoral. Per exemple, si fem ficció i imaginem que els resultats electorals de les passades eleccions a Catalunya es repetissin, i les persones sense dret a vot formessin una candidatura i totes elles la votessin, la configuració del parlament quedaria, aproximadament, de la forma següent: Persones sense dret a vot 42 escons (29,9% vot), PSC 24 escons (17,1% vot), ERC 22 escons (15,7% vot), Junts 21 escons (14,8% vot), VOX 8 escons (5,7% vot), ECP 7 escons (5% vot), CUP 6 (4,9% vot), C’s 5 escons (4,1% vot) i el PP no obtindria escons i es quedaria fora del parlament.

Per posar un exemple més actualitzat (ja que les eleccions del 2021 van comptar amb una gran abstenció), segons el darrer Baròmetre d’Opinió Política (BOP) del CEO publicat el 21 de març del 2024, el PSC guanyaria les eleccions en percentatge de vot (entre 25 i 29%), seguit per ERC (17-20%) i Junts (15- 18%). Però si les persones sense dret a vot passessin a formar part del cens, la distribució seria diferent: el PSC rebria entre el 20 i el 25% del vot, les persones sense dret a vot obtindrien el 17,4%, després ERC amb un percentatge d’entre el 15,5% i el 14%, i Junts entre el 15% i el 12%.

Com veiem, el sistema electoral no és universal, encara que molts s’esforcin a dir que ho és, i aquesta és una constant històrica: dir que és universal quan no ho és. Va passar el mateix al segle XIX, quan només podien votar els homes amb patrimoni, i en aquell moment es deia que era un sistema universal; també va passar al segle XX, quan es deia que era universal, i les dones no podien votar. Ara, en ple segle XXI, se segueix dient que el sistema electoral és universal, però exclou les persones migrades. I això va més enllà del sistema electoral, per a les persones migrades i racialitzades no existeix l’Estat lliberal - democràtic, no sols per l’exclusió al dret a vot, sinó també per la vulneració dels nostres drets civils, socials i polítics, com els CIEs i la vulneració de la llibertat de moviment, el dret a treball limitat per un «permís» que atorga l’estat o l’accés a la funció pública i a càrrecs de representació política.

Davant d’aquesta situació, quines solucions es podrien adoptar? Jo crec que n’hi ha dues, una a llarg termini i l’altre a curt termini. A curt termini, cal reformar el Codi Civil i la resta de normativa i legislació per facilitar l’accés a vot de la ciutadania, eliminant requisits abusius i sense sentit que al final generen tanta burocràcia que impedeixen emprendre el procediment. També cal destinar més recursos a les administracions encarregades de tal procediment, per evitar situacions com la falta de cites per jurar la ciutadania o tràmits de ciutadania que duren anys.

A llarg termini, la solució és un canvi constitucional en el nostre sistema polític que permeti a qualsevol persona, amb vincle de veïnatge, poder votar a les eleccions, més enllà de la seva nacionalitat; hauria de tenir dret a vot qui viu i treballa a Catalunya.

Subscriu-te per seguir llegint