Ripoll: art, identitat, ideologia i censura

Un titular d’actualitat àmpliament difós: L’alcaldessa de Ripoll veta el cartell de la Festa Major, escollit pels veïns, perquè hi ha una nena amb vel. Aquest fet porta a unes consideracions respecte a la identitat, la ideologia i la censura de l’art.

Fa uns anys, en una sessió del Parlament de Catalunya, la identitat va planar a la sala. Un diputat de Convergència, defensant una proposta legislativa, va fer una intervenció marcadament identitària. Un dels parlamentaris que va intervenir fou Ignasi Riera, d’Iniciativa per Catalunya, va argumentar que Catalunya està orgullosa de Sant Jordi, el seu patró, i d’Àngel Guimerà, el dramaturg català que va estar més prop d’aconseguir un Premi Nobel. El seu discurs va continuar desgranant aquests símbols de catalanitat, tot dient que Sant Jordi va néixer a la Capadòcia (Turquia) i que és venerat pels cristians i per l’islam. Respecte a Guimerà –un català universal amb les seves obres traduïdes a la majoria d’idiomes– va néixer a Santa Cruz de Tenerife (Illes Canàries). Amb aquests exemples va construir un discurs socialment ampli.

La creació artística, una forma de la llibertat d’expressió, és eminentment fruit de la inspiració i de la llibertat d’un artista. Les seves creacions, moltes vegades, xoquen amb el poder i amb les ideologies que pretenen imposar una única visió de la realitat mitjançant la censura. Durant el primer terç de segle passat molts països d’Europa eren dictadures, la més extrema era Alemanya, aquest país va reprimir l’art que no seguia els seus dictats catalogant-lo com a "Art degenerat", amb aquesta etiqueta mols creadors –pintors, músics, dramaturg, etc., entre altres Pablo Picasso–, varen veure prohibides les seves obres. Els llibres d’autors "degenerats" es varen cremar públicament. Aquest afany no es va cenyir només a les arts, també es va voler imposar a la ciència, així va sorgir la Física Ària que era la bona, en contra de la Física Jueva que era la dolenta, vetada inclús a les Universitats. Sota aquest plantejament les teories d’Albert Einstein, entre d’altres, varen ser prohibides.

Actualment l’esperit del temps sembla anar en contra de la llibertat de creació, i a favor de pulsions identitàries. S’intenta imposar realitats paral·leles, arreu del món, també a Espanya, només s’han de veure les prohibicions amb què es troben molts artistes per divulgar, exposar o representar les seves obres. Les autonomies governades pel PP i Vox s’estan significant en aquesta tasca. A Catalunya, després de l’afer de la censura del cartell de la Festa Major de Ripoll, Aliança Catalana vol seguir el mateix camí?

En el fons hi ha dues concepcions socials, les societats tancades en contra de les societats obertes. Les societats tancades intenten imposar una única versió de la realitat, la seva, mitjançant la censura. Les societats obertes faciliten que tots els ciutadans puguin expressar lliurament les seves idees, personalment o mitjançant institucions culturals. El progrés actual no es pot explicar sense el predomini de societats obertes que han fet possible la creativitat de la intel·ligència humana en els camps artístics, econòmics i científics.

Subscriu-te per seguir llegint