Les ocupacions il·legals de finques... parlem de convivència

Una de les preocupacions i un dels temes que més tenen presents els administradors i administradores de finques és preservar la bona convivència comunitària. Tot i que en l’article 553.18 del Codi Civil de Catalunya on es regulen legalment les seves funcions no se’n desprèn que tinguin aquesta obligació, el cert, és que el col·lectiu acaba assumint aquesta tasca dins les seves competències professionals.

Un dels problemes de convivència més freqüents a dia d’avui ve generat per les ocupacions il·legals d’habitatges, una qüestió que s’ha agreujat els darrers anys. Un dels motius és que hi ha un gran nombre d’habitatges en mans d’entitats bancàries i fons voltors que tenen una actitud de passivitat. Hi ha màfies d’ocupacions que ho aprofiten i provoquen molts problemes de convivència veïnal. Sovint darrere d’aquest tipus d’ocupació hi ha acompanyats problemes de tràfic de drogues, danys, sorolls, connexions il·legals de serveis com aigua, llum o gas...tot plegat una bomba de rellotgeria. Josep Comas, advocat-administrador de finques i secretari del Col·legi d’Administradors de Finques de Girona, assegura que en alguns casos es podria iniciar una gestió mediadora «però normalment i desgraciadament el resultat és insuficient o nul per la solució del problema». Hi ha altres situacions que agreugen els problemes com la falta de resposta del propietari, la lentitud en la resposta i inici de les accions judicials i la negativa immediata a interposar una demanda.

Més poder als ajuntaments

En la recent llei 1/2023 sobre ocupacions il·legals s’intenta dotar als ajuntaments de «legitimació legal suficient per tal de poder instar accions judicials de desnonament contra els ocupants il·legals, per tal de poder restablir la convivència», segons ha explicat Comas. Per fer-ho, però, cal que conflueixin diversos elements i no sempre és possible. L’Ajuntament d’ofici o a instància d’una junta de propietaris pot iniciar l’acció de desnonament. Si prospera la demanda judicial i hi ha una sentència de desnonament, l’ajuntament podria adquirir temporalment l’ús de l’habitatge per un termini de 7 anys. El procés és llarg.

Comas destaca que la llei aprovada «que és fruit d’un pacte entre diferents formacions polítiques, no incorpora la possibilitat que les Comunitats de Propietaris, disposin d’acció directa per instar el desnonament judicial». Des del Consell Català dels Col·legis d’Administradors de Finques i també des del Col·legi d’Administradors de Finques de Girona es considera aquesta exclusió «com una oportunitat perduda de facilitar la preservació de la convivència als primers afectats, que són els propietaris dels edificis».

S’espera que això limiti l’acció dels grups organitzats que fan ocupacions i des del Col·legi d’Administradors de Finques de Girona s’assegura que «estarem preparats novament per actuar amb els mecanismes legals i professionals que disposem i esperem que aquesta novetat legislativa serveixi per millorar la convivència en els nostres edificis i per descomptat a la societat en general. Compteu amb nosaltres».