El trastorn depressiu major afecta gairebé 40 milions de persones de totes les edats a Europa i és una de les principals causes de discapacitat arreu del món. A Espanya, el Ministeri de Sanitat ha donat llum verda a un nou tractament (esketamina per a polvorització nasal), per a trastorn depressiu major resistent al tractament, un tipus de medicament fins que fins ara no existia. Una innovació que ve a donar resposta a una «necessitat mèdica no coberta», segons el doctor Josep Antoni Ramos-Quiroga, cap del Servei de Psiquiatria de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona.
El nou fàrmac, de Janssen Pharmaceutical Companies of Johnson & Johnson, s'ha presentat aquest dilluns a Madrid. Està indicat en combinació amb un ISRS o IRSN (inhibidors selectius de la recaptació de serotonina o inhibidors de la recaptació de serotonina i noradrenalina) en pacients que no han respost almenys a dos tractaments antidepressius diferents.
Segons ha detallat el doctor Josep Antoni Ramos-Quiroga es tracta d'una nova opció per a les persones que pateixen les depressions més greus, les que, després de diversos tractaments, no acaben de millorar. «Els antidepressius estàndard tenen un mecanisme d'acció que triga entre quatre i vuit setmanes a començar a tenir resultats, i aquesta teràpia aporta un mecanisme d'acció que, a les hores de la seva administració, ja permet veure resultats positius. Fins avui no comptàvem amb antidepressius que haguessin demostrat la seva eficàcia en aquestes depressions greus».
DIAGNÒSTIC PRECOÇ
El president de la Societat Espanyola de Psiquiatria i Salut Mental (SEPSM), el doctor Víctor Pérez Sola, per la seva banda, va apuntar a la depressió com una de les primeres causes de discapacitat al món, i tot i que es compta amb tractaments biològics i psicològics eficaços, va assenyalar, hi continua havent reptes en el diagnòstic precoç i en aquells pacients que no responen als tractaments actuals, cosa que els metges anomenen depressió resistent al tractament que es dona en el 30-40% dels pacients amb aquesta malaltia.
Els experts també van remarcar l'impacte de la pandèmia sobre la salut mental de la població. Tal com ha assenyalat la doctora Marina Díaz Marsá, presidenta de la Societat de Psiquiatria de Madrid, «la depressió major va augmentar un 28% el 2020, any en què es van registrar 53 milions de trastorns depressius». Els joves i les dones són els grups més afectats. De fet, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) preveu que es convertirà en la malaltia més important a Europa i arreu del món el 2030.
El cas del trastorn depressiu major sol ser recurrent en el 75-80% dels pacients, es torna crònic (dura 2 anys o més) en el 15%-20% d'aquest grup i això, indiquen els especialistes, pot conduir a un deteriorament substancial en la capacitat de les persones per executar una activitat funcional adequada, cosa que condueix moltes vegades a la ideació o a actes suïcides, van alertar els metges.
Per al diagnòstic del trastorn depressiu major, van explicar, s'han de presentar cinc o més d'alguns d'aquests símptomes durant almenys dues setmanes i un d'ells ha de ser estat d'ànim deprimit o falta d'interès o plaer per totes o gairebé totes les activitats: pèrdua important de pes, insomni, falta d'energia, sentiments d'inutilitat o de culpa. Entre els reptes, està que un de cada tres pacients no respon al tractament amb antidepressius convencionals, a més de, com s'ha dit, més risc de suïcidi que tenen els pacients, 20 vegades més gran que la resta de la població.
ASSAJOS EN 1.600 PACIENTS
L'aprovació d'esketamina intranasal es basa en dades d'un programa d'assajos clínics que ha inclòs més de 1.600 pacients, entre els quals espanyols. Els cinc assajos fase III van incloure tres estudis a curt termini, un estudi aleatoritzat de prevenció de recaigudes, i un estudi de seguretat a llarg termini. Aquestes dades han demostrat que el tractament, més un antidepressiu oral de nou inici, es va associar a més reducció dels símptomes depressius en comparació amb un antidepressiu oral de nou inici més placebo per a polvorització nasal, en pacients adults (18-64 anys), i va ser eficaç des de les primeres 24 hores.
Aproximadament el 70% dels pacients tractats va respondre al tractament, amb una reducció de símptomes. Per al doctor Ramos-Quiroga aquesta teràpia suposa un canvi de paradigma en l'abordatge de les depressions més greus. «Això canviarà la manera de fer les coses amb pacients que requereixen una estada mitjana a l'hospital d'aproximadament un mes. Ara, en poques hores, dies, podem reduir les estades hospitalàries, amb el que això comporta per a la seva qualitat de vida i d'estalvi per al sistema sanitari», va assegurar.
