fem de l’ansietat la nostra aliada

Moltes persones acudeixen a una consulta de psicologia amb símptomes d’ansietat. I és que l’ansietat patològica està present en un gran nombre de problemes i trastorns psicològics i trastorns psicosomàtics. De fet, un gran nombre de pacients demanen ajuda per poder fer front als malestars que pateixen associats al que anomenen col·loquialment ansietat. Però la majoria dels pacients, en realitat, no tenen una idea clara de què és ni del que realment representa.

Existeixen una sèrie de ficcions sobre l’ansietat que alimenten certs mites i, amb ells, augmenta la controvèrsia respecte el significat i les característiques de l’ansietat. En primer lloc, les persones es sorprenen quan s’assabenten que no és res més que una emoció, i no un símptoma ni un trastorn, com es pot arribar a pensar.

De la mateixa manera que altres emocions com l’alegria o la sorpresa, l’ansietat apareix com una reacció emocional que ens prepara per fer front a certes situacions, situacions relacionades amb estats d’alarma, ambigüitat o fins i tot incertesa. Així, quan hem d’afrontar un embús per tràfic intens, una situació d’inestabilitat laboral, etc., l’ansietat ens ajuda a mobilitzar els recursos necessaris per poder fer front a aquestes amenaces. Per tant, veiem que l’ansietat té un valor adaptatiu per a la supervivència, és del tot necessària i ens ajuda a donar una resposta adequada a certes situacions habituals en la nostra societat actual.

Tanmateix, donada la naturalesa desagradable i incòmoda de l’ansietat, es pot produir una certa activació física i psicològica per tal d’intentar evitar-la. Aquesta activació, fins i tot, pot provocar una resposta gens adequada, com podria ser una falsa alarma o una alerta innecessària. Un exemple clar seria pensar que tenim una malaltia (càncer) greu davant una indisposició momentània (indigestió).

És per això que, davant la incomoditat que provoca, les persones en defugen quan, realment, els i les professionals de la psicologia aconsellem el contrari: afrontar-la. Perquè, quan defugim afrontar l’ansietat, estem aportant una solució a la situació que ens la provoca, sí, però una solució momentània. Per això, tot i que a curt termini ens pot ajudar, ho fa de manera parcial, ja que l’únic que aconseguim és postergar la situació o amenaça que hem d’afrontar. A més, les conseqüències arribaran a llarg termini, ja que l’ansietat tendirà a agafar força, tornar-se patològica o, fins i tot, cronificar-se.

Quan les persones patim el que podem anomenar ansietat patològica, necessitem eines i estratègies per poder afrontar aquesta malaltia i, per això, l’aconsellable és posar-se en mans de professionals de la psicologia. Aquests professionals ens ajudaran a fer que l’ansietat acabi convertint-se en una aliada que, lluny de fer-nos patir, ens ajudi a gestionar el nostre dia a dia de forma eficient.

Subscriu-te per seguir llegint