Denuncien la manca d’especialistes i llistes d’espera de 10 mesos en Reumatologia

Facultatius asseguren que hi ha una falta de relleu generacional com a conseqüència de la jubilació de molts companys

Una reumatòloga reconeixent una pacient. | DIARI DE GIRONA

Una reumatòloga reconeixent una pacient. | DIARI DE GIRONA / Nieves Salinas. Madrid

Nieves Salinas. Madrid

Prop d’un de cada quatre adults a Espanya pateix una malaltia reumàtica. Artritis reumatoide, gota, espondilitis anquilosant, lupus, osteoporosi... són algunes de les més de 200 malalties que afecten gairebé onze milions d’espanyols. El doctor Marcos Paulino, president electe de la Societat Espanyola de Reumatologia (SER) i cap de Servei de l’Hospital General Universitari de Ciudad Real, va exposar els problemes als quals s’enfronta l’especialitat, com llistes d’espera que arriben fins als deu mesos a algunes comunitats –«és una barbaritat», explica– o una cosa que els preocupa enormement: el relleu generacional. El col·lapse d’Atenció Primària, l’allau de derivacions o la manca d’especialistes ha provocat, afegeix el metge, la «tempesta perfecta» a Reumatologia. La SER fa temps que ho adverteix. Les dades d’aquesta societat científica mostren que necessitarien augmentar el nombre total d’especialistes en una mica més de 450 al llarg dels propers 15 anys, és a dir, al voltant d’un 40%, per fer front a les necessitats creixents associades a l’augment de l’esperança de vida de la població. Això, explica el doctor Paulino, portaria a una taxa de reumatòlegs de 3 per 100.000 habitants, que seria la ideal.

Però la veritat és que la situació està molt lluny d’aquest percentatge perfecte a diverses comunitats. L’especialista va alertar de com les llistes d’espera continuen augmentant de manera significativa i es generen ineficiències i inequitats a la pràctica clínica dels serveis de Reumatologia. Llistes d’espera que, en allò quirúrgic, amb dades del Ministeri de Sanitat, han batut tots els rècords i que tampoc milloren si es tracta de consultes externes.

El doctor Paulino apunta a la manca de comunicació amb Atenció Primària i amb altres serveis hospitalaris amb els quals es té una relació directa en l’abordatge de les malalties musculoesquelètiques; així com a l’escassetat de protocols consensuats o, en cas que n’hi hagi, per no poder complir-los «per les males condicions» de treball. «S’ha produït un canvi notable pel que fa a les llistes d’anys prepandèmia. Hem passat d’una espera mitjana de mes i mig o dos mesos a llocs on és de 6, 8 o 10 mesos i és una barbaritat» , apunta.

El reumatòleg admet que influeix el col·lapse que s’està vivint a Atenció Primària i parla d’una «allau de derivacions» de pacients. Afegeix que «en tenir Primària menys capacitat i recursos, es deriva més perquè no hi ha temps per veure aquest pacient correctament». A més, és clar, «influeix aquesta falta de reumatòlegs que s’està produint. Preocupa perquè és una especialitat que, potencialment, té moltíssims pacients. A Espanya hi ha onze milions de pacients reumàtics. No tots arriben al reumatòleg. Molts són manejats a Primària i uns altres, ni saben que ho són», indica l’especialista.

El que sí que ha vist la seva societat científica és el dèficit d’especialistes per «la jubilació de la generació del baby boom i perquè el nombre de places de Reumatologia no ha augmentat». Tenint en compte l’envelliment de la població, molt relacionat amb les malalties reumàtiques, calculen que «necessitaríem al voltant de 450 més, cosa que és sorprenent», apunta el metge.

Especialment sagnant és la situació a les zones rurals. «S’està produint una ‘reumatologia buidada’ a zones que es queden sense especialistes. Als metges no els resulta atractiu. Hi hauria d’haver una sèrie d’incentius per part de les administracions perquè aquestes places que ara estan desertes, es cobreixin. Oferir alguna cosa perquè la gent més jove hi vagi a treballar», assegura el president electe de la Societat Espanyola de Reumatologia.

El pacient, el perjudicat

El problema, destaca, és que això repercuteix en el pacient. «Perquè no tenen cap accés a un reumatòleg i són valorats per altres especialistes i no és el mateix». Descriu com, en la seva especialitat, s’aborden malalties molt freqüents, que són la segona causa de consulta al metge de capçalera, després de les infeccions respiratòries. També són la primera causa de jubilació per discapacitat.

Amb dades de la SER, al voltant d’un 15% de les consultes d’Atenció Primària -o una de cada deu visites a Urgències- són per aquestes malalties que solen debutar entre els 25 i els 45 anys i que, un altre percentatge potent, tenen rostre femení : el 80% dels pacients són dones. Per cada home amb artritis reumatoide, tres dones la pateixen. En la majoria dels casos, amb edats compreses entre els 40 i els 60 anys.