«A la indústria alimentària no li interessa gens ni mica la nostra salut»

La coneguda divulgadora de salut i alimentació Núria Coll, directora de Soycomocomo.es, presenta avui (19 h) a la biblioteca Ernest Lluch de Girona el seu llibre «Ets el que menges»

No hi ha massa gurús del menjar? 

N‘hi ha molts, però això vol dir que l’alimentació saludable desperta interès. Tinc l’esperança que ocupi moltes pàgines de diaris, seria bo per a l’alimentació. Encara que no sempre estiguem d’acord, estem tots preocupats per la salut. Cada cop es parla més d’alimentació, en els últims anys he notat un canvi brutal.

Menjar bé s’ha convertit en una revolució?

Crec que sí, hem hagut de fer la revolució perquè la indústria alimentària ens ha posat molts bastons a les rodes, no ens ha ensenyat com ens havíem d’alimentar. Hauria de ser una assignatura obligatòria a l’escola, perquè els adults d’avui no sabem com alimentar els nostres fills. De fet, no sabem ni muntar un plat equilibrat per a nosaltres mateixos. Hem hagut de fer la revolució d’anar per davant de les institucions. Hem hagut d’anar directament a les evidències científiques, per demostrar que la mala alimentació té molt a veure amb les malalties que patim.

Hem hagut de fer la revolució del menjar bé perquè la indústria alimentària ens ha posat molts bastons a les rodes

Qui té aquestes dades?

A les institucions no els interessa treure-les a la llum. I els mitjans pensen que si les fan públiques crearien un efecte de pànic. No hem de romandre en la ignorància, hem de tenir la informació. Tot i que el ciutadà poca cosa pugui fer-hi, si més no que es protegeixi tant com pugui.

A la indústria alimentària li interessa la nostra salut?

Gens ni mica, n’estic convençuda. Ni tan sols la té entre les seves cinc primeres prioritats. Analitzo sovint el que venen els supermercats, hi ha per exemple oli de gira-sol, que has passat per un procés d’oxidació. O tots els noms diferents de sucres que emmascaren els productes. O tots els additius tòxics. La publicitat dels productes em confirma que només busquen el negoci i abaratir el preu, en cap cas tenen un equip de nutricionistes per a preservar-nos la salut.

Què és el primer que hauria de llençar del meu rebost?

D’entrada, tot el que porti sucre, amb els seus més de cinquanta noms diferents.

Acabarem fent d’inspectors.

No ens queda més remei. Hem d’empoderar-nos i informar-nos.

Als meus fills els faig entendre que nosaltres som diferents i mengem diferent, a casa la prioritat és la salut

Menjar sa és car?

Sí. Comparat amb el menjar escombraria, és car. Si a les despeses fixes hi afegim una cistella de la compra ecològica, amb carn de pastura i aliments frescos, no és barat. Hem de pagar el preu just als productors. El pollastre de proximitat és més car que l’hormonat que ve de l’altra punta de món. Però bé, menjar bé ha de ser una prioritat, si més no per qui té un nivell de vida mitjà. En canvi, he vist gent amb cotxes molt cars entrant a comprar al pitjor hipermercat. Hi ha qui prefereix gastar en viatges, o en roba, o en un mòbil caríssim, que en bons aliments.

Arribo a la conclusió que els pobres estan destinats a menjar malament. 

És així. No sempre els arriba la informació, i quan els arriba tampoc no poden triar, tiren del menjar barat per poder posar el plat a taula. Un plat d’arròs és més barat que una cuixa de bon pollastre. El resultat és un excés de carbohidrats, amb els consegüents problemes de salut. Si féssim esport tot el dia no passaria res, però a més duem vida sedentària, un altre dels grans errors d’aquesta societat.

Quan va ser la darrera vegada que va menjar en un McDonald’s?

No ho recordo, devia ser petita. Ara tinc tres fills i no hi han entrat mai. Almenys amb mi (riu). Ja que la societat va enrere, els faig entendre que nosaltres som diferents i mengem diferent, a casa la prioritat és la salut. Ara bé, sóc flexible, si després van a una festa d’aniversari, no passa res. S’ha de trobar un equilibri, o ens tornaríem bojos.

Em sembla gravíssim que a Girona hi hagi restaurants de fas-food al costat de col·legis

A Girona tenim restaurants de fast-food al costat de col·legis.

Uau! De debò? Quina mala notícia. Em sembla increïble, entenc que això ho ha aprovat alguna administració, algú ha donat l’ok. Em sembla gravíssim. Per això li deia que és bo que hi hagi força gurús de l’alimentació. Com a mínim fem soroll. Com més debats hi hagi sobre aliments, millor, a veure si la gent es desperta.

Subscriu-te per seguir llegint