Les infeccions de gonorrea i sífilis, en màxims mai vistos en gairebé 40 anys

Tenir més parelles sexuals, el "chemsex" i la caiguda de l'ús del preservatiu, són una de les causes

Imatge d'arxiu d'una fàbrica de preservatius.

Imatge d'arxiu d'una fàbrica de preservatius.

Victoria Salinas

La pandèmia va suposar una parada en el camí. El tancament a casa es va notar a molts nivells, també en quantes infeccions de transmissió sexual hi va haver aquell any, però tot va ser un miratge. Des de principis de segle, aquest tipus d'infeccions no han fet res més que pujar i el 2022 s'ha confirmat aquesta tendència amb més xifres. L'any passat, la Comunitat Valenciana va tenir rècord de casos registrats de gonorrea i sífilis, amb les taxes més altes de què es té constància en, almenys, trenta-sis anys.

Així ho reflecteix el darrer informe de la Conselleria de Sanitat de la Comunitat Valenciana sobre aquestes infeccions, sobre les quals es porta un control epidemiològic: es notifiquen i se solen fer estudis de contactes per evitar que la infecció continuï circulant entre noves parelles sexuals, perquè qui les adquireix, moltes vegades, pot no ser conscient o fins i tot no tenir símptomes, cosa molt habitual entre dones amb la clamídia, que és precisament la que té més casos registrats: 2.261 i una taxa de 43,70 casos per 100.000 habitants, però és de la que menys dades històriques es té, ja que només es va començar a vigilar des del 2015. És l'única, a més, en què predominen els casos en dones.

De les infeccions que sí que es tenen dades històriques són de gonorrea i sífilis. L'augment de casos des de l'any 2006 ha estat imparable i ara mateix s'està al mateix nivell de contagis que el 1986, en el cas de la gonorrea, per exemple.

En sífilis, s'està fins i tot per sobre del pic que es va registrar el 1984. Queden molt lluny aquells anys noranta i la primera dècada dels 2000 en què la taxa rondava el zero al C. Valenciana, principalment, per la consciència que hi havia davant del VIH. Aquesta por va reforçar l'ús del preservatiu, un ús que ha caigut actualment.

Home jove, el perfil dels casos de gonorrea i sífilis

En aquestes dues infeccions de transmissió sexual, el perfil és totalment diferent de la clamídia. Aquí els qui més les adquireixen són els homes joves. Segons l'informe, dels 2.091 casos de gonorrea registrats l'any passat (una taxa del 40,38) el 80% era d'homes a més amb una proporció més gran de casos entre els 20 i 34 anys. Els símptomes, en ells, comencen amb uretritis en els 2 a 7 dies després d'exposar-se: fer pis es torna dolorós i hi ha més necessitat d'anar lavabo i pot aparèixer una secreció "purulenta" per la uretra, de vegades de color verd groguenc.

El percentatge d'homes puja, encara més, si parlem de sífilis. Dels 731 casos registrats l'any passat (una taxa de 14,12 casos per 100.000 habitants), el 90% eren homes, la majoria amb edats entre els 25 i els 44 anys. Aquí, la infecció dóna la cara primer amb nafres indolores a la zona per on va entrar el bacteri, de vegades fins després de 3 mesos després del contacte sexual. Les nafres desapareixen, però la infecció no i pot evolucionar a una segona etapa amb erupcions per tot el cos i altres símptomes o fins i tot quedar-se de forma latent i reaparèixer en una etapa tardana que pot arribar a ser greu.

A totes dues infeccions, la pràctica de risc que s'identifica més habitualment és haver tingut múltiples parelles.

Una conjunció de causes

Però, què està passant perquè aquestes infeccions hagin repuntat amb tanta força i ara siguin tan comunes com ho eren fa 40 anys? Per a César Sotomayor, membre del grup d'estudi d'ITS de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses (SEIMC) no hi ha cap resposta. "És un problema multifactorial", apunta el metge de l'Hospital Verge del Rocío de Sevilla. Sotomayor recorda, en primer lloc, que ni els sistemes de vigilància ni de detecció són ara com ho eren fa quaranta anys. "Ara es diagnostica més, de manera més precisa i ràpida i es notifica més", però també hi ha una important "part social".

"La societat ha canviat. El sexe era més tabú aquells anys, però ara es té una altra percepció", apunta l'especialista que recorda que ara "es tenen més parelles sexuals al llarg de la vida perquè també es comença abans al sexe" i això és una pràctica de risc, a més, la predominant segons l'informe.

Cau l'ús del condó

A aquesta nova manera d'entendre el sexe cal afegir que ha caigut l'ús del preservatiu des d'aquells anys del "Posa-te'l, posa-l'hi". "El VIH té tractament per a la resta d'infeccions i la prevenció a través del preservatiu s'ha relaxat", reconeix Sotomayor que ha detectat fins i tot que s'està donant un missatge diferent amb els condons. "Abans, et posaves el preservatiu per protegir-te, però ara, a qui s'ho posa li pregunten: ¿i per què t'ho poses, què tens? A més hi ha molta pressió de grup per no fer-lo servir i s'està normalitzant aquesta conducta", afegeix l'expert en infeccioses.

També tenen pes en aquest repunt nous hàbits de gaudi del sexe com les festes en què es consumeixen drogues específiques per mantenir relacions més temps, les conegudes com a chemsex. "Sobretot entre el col·lectiu d'homes que tenen sexe amb homes (HSH) aquest fenomen està influint en l'augment de les ITS" apunta.

"Cal més educació sexual. Si com a referent tens el porno, tenim un problema".

Més educació sexual i menys estigma

Com controlar aquest repunt i intentar tornar als anys noranta requereix, per a l'expert de la SEIMC, un abordatge diferent del qual s'està fent ara. "S'estan fent les coses bé, però cal treballar molt", assegura. Per exemple, a adaptar campanyes: "El 'pontelo, ponselo' pot continuar sent vàlid, però no ha de ser l'única forma. Si només posem èmfasi en el condó, fallarem perquè no s'està utilitzant", incideix Sotomayor que demana més educació sexual i psicoafectiva a les cases i als col·legis per contrarestar, per exemple, aquest accés "cada vegada més d'hora a la pornografia entre els nois. Si com a referents només tenen el porno, tenim un problema".

Per sobre de tot, l'especialista demana "treure la moral" a les ITS i que es vegin "com qualsevol altra infecció" traient l'estigma. Només a partir d'aquí es podrà aspirar "a tenir un control responsable, que ens fem controls de manera habitual i puguem tractar-nos i tallar la transmissió com més aviat millor".