Detectar l’Alzheimer en la parla: la nova esperança en la lluita contra la malaltia

La parla espontània d’una persona pot indicar si té més o menys possibilitats de desenvolupar Alzheimer. És el que apunten els primers resultats, esperançadors, d’una investigació d’Ace Alzheimer Center Barcelona, publicada a la revista Frontiers in Dementia, que relaciona el llenguatge comú amb l’acumulació de beta amiloide al cervell, factor que es considera precursor de l’Alzheimer. Aquest assaig no indaga en el lèxic o la construcció sintàctica dels pacients, sinó en una cosa molt més insòlita: el soroll, entès com a tal les ones de so que les persones emeten en comunicar-se.

Els pacients d’Alzheimer, sosté aquest assaig, presenten canvis molt subtils en aquest soroll. Tan subtils que s’escapen a l’orella humana i només poden ser identificats per la intel·ligència artificial (IA). Un dels objectius dels investigadors és dissenyar proves no invasives, com aquesta, de diagnòstic de l’Alzheimer, la demència més comuna que afecta uns 50 milions de persones al món. Per al 2050, es preveu que hi hagi uns 132 milions de malalts. A Espanya hi ha prop de 800.000 malalts d’Alzheimer, segons el Ministeri de Sanitat. En una societat cada cop més envellida, la clau passa per detectar el més precoçment possible aquesta malaltia, que sol diagnosticar-se en estats ja tardans.

L’estudi d’Ace Alzheimer Center Barcelona s’ha dut a terme en el marc del projecte Tartaglia, que busca crear una xarxa federada per compartir dades biomèdiques entre diferents instituticions i accelerar l’aplicació de la IA al Sistema Nacional de Salut. Tartaglia, finançat pel Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital, té diversos grups de treball dedicats a diferents patologies, com el càncer de pròstata, la degeneració macular o l’Alzheimer, entre d’altres.

«L’objectiu és identificar les fases inicials de l’Alzheimer. Nosaltres analitzem la parla espontània, encara que acotem l’univers de la conversa. Per exemple, mostrem una imatge d’una acció i fem que la persona parli sobre ella. I enregistrem l’àudio», explica Sergi Valero, subdirector de Recerca d’Ace Alzheimer Center Barcelona i responsable d’aquest projecte.

A continuació, aquest àudio és processat computacionalment. «D’aquest àudio, nosaltres ens centrem en el soroll, que són ones de so que es poden disseccionar en molts paràmetres. No entrem en el lèxic, ni en l’estructura sintàctica que utilitza la persona, sinó que ens quedem única i exclusivament en el soroll. I hem vist que aquest ens pot parlar de l’Alzheimer», assegura Valero.

Un cop convertides les ones en «paràmetres de so» a través d’un programari, els investigadors s’encarreguen de diferenciar quins (d’aquests paràmetres) són els que determinen si un pacient té la malaltia o no. «Un cop estan determinats, la IA diferencia entre els que tenen la malaltia i els que no», explica Valero. Així, arribats a aquest punt, la IA identifica aquests «canvis subtils» en la parla de la persona que no podrien ser captats per l’oïda humana. I l’assaig d’Ace Alzheimer Center Barcelona ha trobat notables diferències en la parla entre els pacients que tenien amiloide positiu al líquid encefaloraquidi (el que envolta el cervell, recorre la medul·la espinal i es pot extreure mitjançant una punció lumbar) i els que no.

Aquesta prova de diagnòstic, que encara ha de ser desenvolupada, seria útil per detectar precoçment l’Alzheimer en persones encara no diagnosticades, però que sí que tenen un «deteriorament cognitiu lleu» malgrat que fan una vida normal. «El deteriorament cognitiu lleu és una avantsala de la malaltia, la fase anterior a la demència», explica aquest investigador. Amb aquest, són quatre els estudis realitzats a tot el món que aconsegueixen relacionar la càrrega de la proteïna beta amiloide en el líquid cefaloraquidi amb paràmetres de llenguatge espontani.

Fase anterior a la demència

En aquestes proves d’Ace Alzheimer Center Barcelona hi han participat 52 pacients diagnosticats amb deteriorament cognitiu lleu. A tots se’ls ha demanat que descriguessin, de manera espontània, una imatge. La prova va implicar menys d’un minut d’avaluació. Del total de participants, el 65% eren dones i el 35% eren homes. L’edat mitjana era de 73 anys i el nivell d’escolaritat mitjà. Del total de la mostra, 33 participants presentaven un resultat positiu en la prova d’amiloide en líquid cefaloraquidi i l’altra meitat no, tot i que tots ells tenien el mateix diagnòstic.