La mare del fillol de mossèn Reixach diu que no li torna les coses del jove

La mare del fillol del mossèn de Riells i Viabrea, mort a ganivetades el 5 de desembre al pis que el capellà té a Blanes, va declarar ahir al Jutjat d'Instrucció número 4 de la vila. Maria Cristina Carneiro ja es va deixar entrevistar per Diari de Girona però ahir, en seu judicial, va ampliar el que havia manifestat anteriorment sobre la mort del seu fill, Oscar Dycleidson, a mans del filipí Eulogio Lumalang, també apadrinat pel mossèn. La fiscal Sandra Fagil i l'acusació particular, Pau Vila, van ser les dues úniques parts que es van presentar. La defensa no va aparèixer perquè s'ha produït un canvi de vènia.

Carneiro va assegurar al jutge que el seu fill havia arribat a Espanya ara feia quatre anys amb la intenció de millorar la seva vida i obtenir la ciutadania espanyola. Esmenta que el mossèn de Riells i Viabrea, Jaume Reixach, acostumava a viatjar al Brasil en època de carnaval i allà va contactar amb el seu fill, que treballava en una botiga de vídeos i música. Segons va relatar, Reixach hauria incitat el noi -aleshores menor d'edat- a marxar a Espanya assegurant-li que ell l'ajudaria econòmicament i li aconseguiria la ciutadania.

La mare del finat reconeix que al Brasil va arribar a parlar telefònicament amb el mossèn, qui li hauria indicat que no es preocupés de res perquè ell volia fer el possible per ajudar el seu fill. Assegura que el noi, just en complir els 18 anys, va obrir un compte on el rector li feia els ingressos per poder pagar el bitllet, el passaport i altres despeses i així va poder marxar en direcció a Espanya sense tornar mai més al Brasil.

Carneiro va reiterar que desconeixia la condició sacerdotal de Reixach perquè el seu fill li havia dit que estava casat amb una brasilera i venia sovint a veure els carnavals.

Pressions al jove

La situació del jove a casa del rector no era ni molt menys un camí de roses, a tenor del que va declarar la mare del difunt. La dona assegura que el rector pressionava el jove i que aquest havia arribat a mirar de gestionar un permís per anar al Brasil el novembre de 2013, no perque es trobés malament aquí sinó perquè volia visitar-la a ella i al seu avi, que estava malalt. Les gestions les feia un amic del jove que té una botiga de pollastres a Blanes. La mare del finat explica també que el mossèn només li va oferir l'allotjament i malgrat treballava amb ell ajudant-lo en les coses de casa i amb els seus escrits no el remunerava.

La declarant, assistida pel seu advocat, es queixa que el mossèn no li torna les pertinences del seu fill i li diu que ell no tenia res allà. Ella sap del cert que el jove tenia, com a mínim, una càmera de fotos, unes ulleres i un ordinador portàtil. A més, va aprofitar per recordar l'episodi en què va trobar-se amb el sacerdot a l'escala del bloc de pisos on viu -escena que va reflectir Diari de Girona en l'edició del 14 de desembre- indicant que aleshores va veure unes sabates amb sang que ella volia recuperar.

La mare del finat diu que el mossèn no vol parlar amb ella, l'esquiva i sempre li ofereix excuses i es lamenta perquè desconeix què és el que va poder passar aquell dia en el pis. Afirma que la bonhomia del seu fill podria haver provocat que el sacerdot se n'aprofités.

La dona tenia previst tornar al Brasil aquest dissabte però ha decidit posposar el viatge fins que no recuperi el cos del seu fill ja que ja ha iniciat els tràmits i ha obert un compte per sol·licitar ajuda econòmica.