El de Blanes, com la majoria de cementiris del país, ofereix aquests dies l'habitual explosió floral amb què les famílies honoren i recorden els seus difunts. Una tradició, aquesta de dipositar flors a les tombes, a diferència d'altres, que ve de lluny i degué sorgir espontàniament de les enyorances i les necessitats emocionals més íntimes de la gent per recordar els seus.
Res a veure amb altres diades i tradicions que, tot i tenir certament una arrel popular, han acabat convertint-se en petites o grans operacions de màrqueting per vendre a bastament un producte determinat durant tres o quatre dies (llibres, perfums, roses, patètiques disfresses, etc.)
Ben aviat, el cementiri de Blanes oferirà als difunts i les seves famílies un nou servei. En l'anomenat «Jardí del Repòs» podran dipositar les cendres d'aquells que ho hagin demanat. Concretament a través d'un dispositiu que connectarà amb un fossar subterrani. D'alguna manera, es tracta de la versió contemporània de les antigues i sovint anònimes fosses comunes. En aquest cas, però, un suport de marbre blanc donarà l'oportunitat a les famílies de posar unes petites plaques amb els noms dels seus difunts.
La proposta blanenca (desconec si pionera o no) aporta segons el meu parer l'avantatge d'ajudar a pal·liar les mancances d'espai que acostumen a tenir els cementiris de municipis que, com Blanes, han vist hipotecat el seu creixement pels vials de circulació i edificacions que els han anat encerclant.
També, des d'un altre punt de vista, aquest «Jardí del Repòs» blanenc suposarà un nou punt de reunió, un punt de trobada «postmortem» per a molts ciutadans que potser en vida no es coneixien, s'ignoraven o fins i tot estaven enemistats. Vaja, una possibilitat d'exercir la solidaritat, el retrobament, el perdó, la generositat, la companyonia, etc. Ni que sigui de manera pòstuma.
