L'Ajuntament de Blanes ha tornat a posposar el tancament de les instal·lacions construïdes il·legalment en el càmping Blanc d'Eivissa i que s'havia d'executar avui. Segons va informar ahir el consistori, els propietaris de l'establiment van entrar una petició perquè se'ls concedís una pròrroga de tres mesos per poder retirar les caravanes, autocaravanes, tendes de campanya i tot el material instal·lat a la zona que s'ha de precintar.
Finalment, l'Ajuntament els ha concedit 45 dies naturals abans d'executar el tancament, al·legant que es vol «facilitar el desmantellament del gran volum de material que hi ha» i per «no perjudicar» els clients del càmping.
Els propietaris d'aquest establiment van presentar la petició dilluns passat, és a dir dos dies abans que s'exhaurís el termini per complir el decret d'alcaldia firmat el passat 21 d'octubre i després que el 2 de novembre uns 300 clients del Blanc d'Eivissa es manifestessin davant la casa de la vila contra l'ordre de tancament, assegurant que desconeixien la problemàtica existent.
En cas que el càmping no compleixi amb el desallotjament del terreny durant aquests 45 dies, el consistori va assegurar ahir que la Policia Local procedirà a precintar les instal·lacions abans que acabi la pròrroga.
El mes de maig passat, els propietaris del Blanc d'Eivissa ja van evitar un primer decret de tancament presentant un recurs que va ser desestimat aquest octubre. Una mesura que també van utilitzar, el febrer d'aquest any, els amos del Bella Terra per evitar l'execució del decret d'alcaldia en el qual s'ordenava la restitució de l'espai ampliat il·legalment.
La història que no acaba mai
La polèmica relacionada amb les ampliacions il·legals dels càmpings Blanc d'Eivissa i Bella Terra ja fa temps que dura. De fet, es va desencadenar el març del 2017, quan el ple municipal va aprovar, amb l'oposició del PP i Cs, la tramitació dels expedients de restauració de la realitat física il·legalment alterada en aquests dos establiments i la imposició d'una multa.
Per al Bella Terra, la sanció era d'1,5 milions d'euros perquè les ampliacions en aquest establiment turístic es van fer sense llicència, en terrenys no urbanitzables i per no haver-ho corregit en tots aquests anys. En el cas del Blanc d'Eivissa, la sanció és de més d'1,3 milions i es va aprovar el mes de novembre del 2017 després d'un llarg procés judicial.
L'aprovació d'aquestes sancions s'hauria d'haver fet al febrer d'aquell any, però en aquell moment els grups de la CUP, Batega i ICV-EUiA van amenaçar de deixar el ple si es portaven a votació les sancions, amb la sospita que l'equip de govern pretenia legalitzar aquestes ampliacions en el nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que s'estava tramitant en aquell moment arran de dues sentències judicials que van anul·lar el del 2010. Una sospita que es va convertir en una realitat quan en el ple d'abril del 2017 es va portar a votació aquest nou POUM que, efectivament, incloïa la legalització de les ampliacions il·legals dels càmpings.
Després de diverses reunions, negociacions i discrepàncies entre els diferents grups municipals, i d'ajornar-se l'aprovació del nou POUM diverses vegades, finalment el Pla es va tirar endavant en el ple del mes de juny del 2017 sense incloure els càmpings, i amb el suport de PSC, ERC, PDeCAT, Cs i el PP, i l'oposició de Batega, la CUP i ICV-EUiA.
I el Bella Terra, quan?
La polèmica es va reactivar el febrer passat quan el nou alcalde, Mario Ros (PSC) -nomenat el desembre del 2017 després de la dimissió de Miquel Lupiáñez- va emetre un decret d'alcaldia en el qual s'informava al propietari del Bella Terra del tancament de la part ampliada de manera il·legal en un termini de 30 dies.
Al cap d'unes setmanes però, el ple municipal va decidir demanar a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) un informe en el qual es valorés el cas particular del Bella Terra i el del Blanc d'Eivissa.
Un informe que va arribar dos mesos més tard, i en el qual l'ACA tornava la pilota a l'Ajuntament i determinava que la decisió d'incloure les ampliacions al POUM pertany únicament i exclusiva dels 21 regidors blanencs. Des de llavors, el decret de restitució de la realitat física alterada d'aquest espai està «inoperatiu».
I mentre tot aquest procés segueix encallat, els dos càmpings afectats pel desallotjament,van poder desenvolupar la temporada d'estiu i seguir funcionant amb normalitat.
