09 de març de 2019
09.03.2019

Allau de candidatures a la Selva

09.03.2019 | 01:33

Tot i la manca de pluges, d'espàrrecs i de múrgoles, s'acosta una primavera apassionant, electoralment parlant, és clar. Generals, europees, algunes autonòmiques, municipals... Renovaran (o no) en pocs mesos, el panorama polític actual. Pel que fa al que, aparentment, ens toca més a prop, hi ha municipis en els quals un reguitzell de formacions es diputaran l'alcaldia. És el cas de Lloret de Mar, on fa pocs dies (en donava informació Diari de Girona) el nombre de candidatures era ja d'onze. I, pel que sembla i pel cap baix, se n'hi podrien afegir tres o quatre més. A la veïna Blanes la xifra, tampoc crec que estigui massa allunyada de la dotzena.

És bona o és dolenta tanta fragmentació, tantes propostes, tantes alternatives pel que fa a l'àmbit local? Certament, cadascú deu tenir la seva opinió sobre aquest aspecte. Jo els dono, en tot cas, el meu punt de vista: des dels interessos de la ciutadania, la fragmentació, crec que pot tenir més elements positius que negatius.

En l'àmbit local, disposar de diferents i nombroses opcions amb possibilitats que, almenys el cap de llista entri a l'ajuntament, s'acosta ni que sigui vagament (si volen molt vagament!) al sistema electoral de llistes obertes que sempre he defensat. Un sistema que permetria escollir els nostres representants de manera individualitzada, en lloc d'haver d'empassar-te una candidatura sencera de 17, 19 o 21 persones. Un sistema que, vull creure, ajudaria a tenir al davant de cada regidoria, de cada departament, etc, els nostres veïns més preparats. O almenys (entre els que es presenten) els que pensem estan més preparats.

Una altra avantatge de la fragmentació de candidatures i, en el seu moment, de la varietat de propostes programàtiques dels candidats electes, és que fomenta la pràctica de l'art de pactar: l'art de parlar, de consensuar, d'acordar i de trobar el mínim d'interessos que comparteixen uns i altres. Interessos que, sovint, són els mateixos que compartim els ciutadans que hem votat. Interessos en els quals, sovint, no acostumem a estar tan allunyats els uns i els altres.

A manca de llistes obertes, ens haurem de conformar amb el que pugui tenir de positiu la fragmentació. Tot i que a Blanes, des de fa mesos, en patim un dels seus aspectes més negatius: veure com la falta de diàleg i de voluntat per trobar l'esmentat mínim comú denominador ha deixat al davant del govern blanenc només a quatre regidors i a 17 fent oposició. Realment surrealista!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit