18 de juny de 2019
18.06.2019
OPINIÓ

El «Tamayazo» de Santa Coloma

18.06.2019 | 00:13
El «Tamayazo» de Santa Coloma

Era el 10 de juny de 2003 i s'havia de constituir l'Assemblea de Madrid. Estava tot preparat perquè el PSOE accedís a la presidència amb un pacte amb IU, quan dos diputats socialistes ( Eduardo Tamayo i Maria Teresa Sáez) van desaparèixer del mapa. Finalment, qui accedir a la presidència de Madrid va ser la popular Esperanza Aguirre, gràcies als dos trànsfugues que van acabar al Grup Mixt.

És evident que hi ha molta distància entre el que va passar a Madrid i el dissabte a Santa Coloma; no hi ha trànsfugues, ni s'ha produït un canvi d'alcaldia prevista inicialment -si menys no, només a mitges. Però també és obvi que el destí previst per a dissabte, treballat durant dues setmanes d'acord amb uns resultats electorals, es va canviar el mateix dia del ple, com havia passat a Madrid. El que havia de ser un govern de Junts, PSC i Independents de la Selva amb alcaldia dels exconvergents quatre anys, s'ha convertit en un de Junts, ERC i IdS amb alcaldia compartida de JxCat i Esquerra.


Qui hi ha al darrere?

A Madrid mai es va saber qui hi havia darrere del «Tamayazo». Es va especular molt i es van publicar infinitat d'hipòtesis. Algunes serien certes i d'altres no, però no es va provar res de significatiu. La diferència amb Santa Coloma és que sí que sabem alguns del que han pressionat per forçar el canvi. Un d'ells, potser el més destacat, és el president de la Generalitat, Quim Torra.

La cap de llista de Junts,  Susagna Riera, va revelar que havia rebut trucades del màxim mandatari del Govern català perquè reconduís el pacte amb el PSC. Joan Martí, l'alcalde republicà en el darrer mandat, també va rebre la trucada del president. Ell mateix ho va admetre durant el ple i Torra no ho va desmentir diumenge a Amer. Ans el contrari; va justificar l'operació afirmant que hi ha pactes que són «inacceptables».

El que no sabem és qui va enviar la trentena, cinquantena o centena d'hiperventilats que només van anar al ple de dissabte al migdia a rebentar-lo per rematar la feina que havia iniciat Torra. El seu únic objectiu era coaccionar, espantar i insultar a crits als representants del PSC i de Junts per forçar un nou acord que deixés els socialistes fora del govern local.

No va faltar arribar al minut 1 perquè es produís una situació d'alta tensió que ningú va aturar. Ni tan sols hi va haver la més mínima intenció de parar-ho perquè l'objectiu era un altre. On era la Policia Municipal? A què es deu la passivitat del secretari quan la situació, en tots els sentits, s'escapava de les mans? A què venien els silencis i somriures còmplices de la mesa d'edat, integrada per la CUP?


Qui guanya

Joan Martí, l'exalcalde que tornarà a ser-ho d'aquí a dos anys, es mirava el que estava passant com si allò no anés amb ell. Tímidament es va limitar a demanar «respecte per tots els regidors». En cap moment va condemnar els crits i insults als regidors de Junts i el PSC, en cap moment va exercir l'autoritat moral que li dona haver estat (crec) un bon alcalde durant quatre anys i en cap moment va posar fre a aquell immens despropòsit. Sabia que el principal beneficiat de la dilapidació del pacte seria ell. D'estar quatre anys a l'oposició, podia recuperar-ne almenys dos, com així va ser. A més seran els dos últims, els que li permeten arribar a les noves eleccions ocupant el càrrec.

En la segona part de la sessió, al vespre, Martí va demanar disculpes i va condemnar el que havia passat al matí. Però no n'hi ha prou perquè signant el nou pacte es va convertir, si no ho era ja, amb el principal còmplice del cas.


La resta

Independents de la Selva ni perd ni guanya. El grup tenia un pacte amb Junts i PSC i continua tenint-lo, ara amb Junts i ERC. El paper d'IdS també és d'estudi. Junts, malgrat arribar a l'alcaldia, la tindrà només els dos primers anys, per tant, hi perd poc, però hi perd. El PSC perd la possibilitat d'estar al govern i serà oposició quatre anys. Els seus regidors també saben ara que almenys hi ha quatre eixelebrats, entre els quals alguns càrrecs polítics, que els volen fora del poble. L'altre gran guanyador, juntament amb Martí, és Quim Torra que finalment ha aconseguit el que volia, utilitzant el boicot.

Els que van llençar les feres a la pista del circ i els que se'n van aprofitar són conscients que han canviat el curs de la història a Santa Coloma amb mètodes autoritaris, per dir-ho suau. El que havien decidit milers de votants a les eleccions i s'havia traduït en un pacte a tres, es va modificar amb la coacció de només unes desenes de persones que són, incongruències de la vida, els que reclamaven democràcia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook