En qüestions de promoció turística, qui més qui menys se les empesca per promocionar allò que té de diferent, d'interessant, de pintoresc. En el cas de La Selva, sens dubte, hi ha on triar i remenar. No tots els municipis, però, tenen la mateixa predisposició, sensibilitat, habilitat, interès o pressupost per fer-ho. A la Selva marítima cal reconèixer que Lloret de Mar és i ha estat capdavantera en aquest tipus d'iniciatives. S'han endegat visites teatralitzades al Cementiri Modernista, als Jardins de Santa Clotilde, al Museu de can Font (Ruta indiana), etcètera. Potser no suposen l'atractiu principal pel tipus mitjà de turisme que acull la vila, però configuren, sens dubte, interessants alternatives a l'oferta de sol i platja i, sobretot, un plus de prestigi cultural pel municipi. M'expliquen que tenen un èxit de públic remarcable.
Donant un «internàutic» cop d'ull a la comarca i, deixant a banda llocs, dies i celebracions puntuals, no he sabut trobar experiències similars. De visites guiades, sí que n'he trobat unes quantes. Com la que et passeja pel castell d'Hostalric. Les que des de Breda o Arbúcies propicien una millor aproximació als espais i la història del castell de Montsoriu. Les que et fan conèixer de primera mà els paratges de l'estany de Sils. O les que cada estiu organitza el municipi, per donar a conèixer el castell gòtic de Brunyola. Algunes (per qüestions d'espai no les cito totes) han estat impulsades pels ajuntaments, altres per patronats i altres per empreses particulars.
Si els parlo avui de visites turístiques, és perquè a través de la meva activitat en el món teatral, m'he assabentat de la proposta que un petit col·lectiu de guies ha fet arribar al Departament de Turisme de Blanes: la possibilitat de realitzar visites teatralitzades al conjunt que configuren les restes del palau dels Comtes de Cabrera i l' església de Santa Maria. M'he imaginat la màgia que suposaria l'aparició d'un parell o tres personatges històrics enmig dels suggeridors espais que propicia la visita. Una visita, a la qual no només es podria donar una «utilitat» turística, sinó que, també, podria fer les delícies pedagògiques de molts escolars i professors blanencs, selvatans i gironins.
Veurem si els impulsors de la proposta tenen sort. La inèrcia restrictiva d'aportacions en activitats culturals de nova creació d'aquests darrers anys no sembla que els vagi a favor. M'han explicat que la inversió per posar en marxa un projecte com aquest és modesta i assumible. Vull pensar, en canvi, que el retorn, el rendiment, sempre que no es mesuri només en termes econòmics, podria ser molt més gran.
