ha escrit, s'escriu i s'escriurà encara molt sobre la pandèmia que ens ha capgirat la vida durant uns quants mesos. Per un metge, encara que estigui jubilat, resultaria llaminer parlar-ne des d'un punt de vista més o menys científic. Però, d'una banda, em seria molt difícil aportar alguna cosa que no s'hagi dit i, de l'altra, depassaria el meu compromís com a col·laborador comarcal del diari. Per això, ho deixo per a una altra futura ocasió.
La cistella de bàsquet que m'ha suggerit aquestes línies té a veure també amb la pandèmia. És una cistella urbana ubicada des de fa moltíssims anys en una de les places més emblemàtiques de Blanes: la plaça dels Dies Feiners. O sigui, la de darrere l'ajuntament. Una microinstal·lació esportiva d'una sobrietat insuperable. Envoltada de contenidors de brossa, de vehicles aparcats i altres petits inconvenients, també dissuasius, no ha perdut mai la seva capacitat de convocatòria pel jovent que hi viu a prop i pel que no hi viu tant. Generacions de nens i joves blanencs hi han passat llargues estones jugant. Ja sigui assajant el tir, sigui fent partidets o vint-i-unes.
Els he anat a veure jugar algunes tardes, quan després de les set el sol declina, la calor afluixa, i van apareixent a poc a poc pels carrers veïns botant les seves pilotes. Amb la satisfacció i la motivació extra que entre els esportistes hi hagi algun dels meus nets, he comprovat i celebrat la feina de suplència que ha fet la cistella les setmanes postconfinament, durant les quals les instal·lacions esportives municipals romanien encara tancades.
La cistella no ha propiciat només una suplència esportiva. També integradora, paritària i relacional, donat que els partidets han aplegat noies i nois de diferents edats i fins i tot nanos. Quin esport habitual no és el bàsquet. També un bon grapat de pares i avis ens hem pogut retrobar després de molt temps de no veure'ns. Darrere les mascaretes i mantenint la distància social, però contents.
La plaça del Dies Feiners compta des de fa uns mesos amb un projecte de remodelació i urbanització. El projecte, dissenyat per un arquitecte blanenc, va resultar guanyador d'un concurs públic que es va convocar. Seria tot un encert que la proposta guanyadora contempli que en un lloc o altre de la plaça hi seguirà instal·lada una cistella de bàsquet urbana.
