El fill i els nets d'un amic meu viuen a Tordera, uns quants blanencs compren el peix en una popular peixateria de Malgrat de Mar, nombrosos selvatans freqüenten una gran superfície de Santa Susana que no té sucursals ni a Blanes ni a Lloret. Amb la modificació de les normatives per aquestes festes cap d'ells podrà fer desplaçaments a les esmentades destinacions. Bé, el meu amic es podrà acollir a les excepcions previstes per visitar familiars i persones properes. En general, però, els desplaçaments de pocs quilometres entre els municipis veïns de la Selva i el Maresme Nord estaran prohibits i sancionats. Enguany més que mai, tocarà fer realitat la dita popular: «Per Nadal cada ovella al seu corral».
La paradoxa de tot plegat ve donada per l'especial configuració del nostre territori i les carreteres que el comuniquen. Així els habitants dels municipis costaners selvatans ens trobarem que podem anar fins Anglès, Amer, la Cellera, Santa Coloma, Arbúcies, Hostalric, Sant Hilari situats almenys a vint o trenta quilòmetres de distància, però no podrem desplaçar-nos a tres o quatre pobles dels quals ens separen quatre o cinc quilòmetres.
A banda de l'esmentada, el paquet de normatives i excepcions dictades per aquests dies han escampat més incertesa, dubtes i perplexitat que altra cosa. La necessitat de salvar mínimament la campanya de Nadal argumentant que els nombrosos ciutadans afectats de fatiga pandèmica no suportarien restriccions més severes, sembla estar al darrere de tot plegat. Una argument que fa augmentar les discrepàncies entre el món sanitari i els agents socials i polítics responsables de l'activitat econòmica.
Malgrat el consumisme en el qual vivim immersos des de fa dècades, som un país pobre ( tant Catalunya com l'Estat espanyol). Un país pobre, acostumat a viure per sobre de les seves possibilitats. Reduir les activitats als mínims indispensables per a la supervivència ens empobriria encara més. Mantenir-la a mig gas com fins ara ajuda a anar fent la viu-viu, però a costa que el virus perseveri en el seu potencial infectiu.
Amb el temps i les vacunes anirà escampant a poc a poc. Tornarà a remuntar una economia amb peus de fang (turisme, serveis i funcionaris) i seguirem governats (tant a Catalunya com a l'Estat espanyol) per la generació de polítics més mediocres que haguem patit mai. Fins quan? Quan prendrem consciència que la governança d'un país és cosa de ?tothom? Quan trigarem a entendre que les millors ideologies polítiques no ?serveixen de res quan les desenvolupen tans insolvents com hi ha perpetuant-se en les endogàmiques cúpules dels partits actuals? Quan ens implicarem en una regeneració profunda i des de baix cap a dalt?
Que el confinament i recolliment d'aquests dies els resulti reparador i reflexiu. Bones festes!
