La tarda del dos d’octubre, més quatre-cents blanencs ens vàrem aplegar a l’Auditori de Barcelona. Blanencs, però també lloretencs i gent d’altres pobles veïns vàrem assistir al concert que cent vint músics, actuals i antics alumnes de l’Escola de Música del Col·legi Santa Maria de Blanes, ens varen oferir. Al faristol , conduint-los amb la seva batuta, en Jordi Sacristán. El concert era un homenatge, un regal, que li feia l’escola en acomplir vint-cinc anys al davant de la Banda i la Cobla. En una de les primeres files, el padre Joaquim Alqueza va poder gaudir (una vegada més) dels fruits del que aviat farà seixanta anys va sembrar al col·legi blanenc que va fundar la seva congregació. Ell va posar els fonaments a una tasca de formació musical que, amb el temps, ha aconseguit algunes de les millors virtuts que pot tenir qualsevol projecte: la perseverança, la continuïtat i, també, la qualitat. És cert que darrera aquestes virtuts hi trobaríem els noms d’altres directors que en diferents etapes han tirat del carro, però la il·lusió, la feina, l’entrega, l’empatia i sobretot la resiliència d’en Jordi Sacristán el converteixen en un referent.
Parlar només de continuïtat i perseverança fora injust. De l’escola del Col·legi Santa Maria n’han sortit centenars de músics. Alguns diletants o amateurs, però, també molts i molts professionals que en solitari, en orquestres, cobles, conjunts, etc. han fet de la música la seva font de gaudi i el seu modus vivendi. Una escola, la del Col·legi Santa Maria que és de facto l’escola de música de la Costa Brava Sud. Una escola que demostra com des de la societat civil es poden assolir gestions i recorreguts consistents, duradors i solvents. Certament que en les trajectòries dels milers de músics (i familiars de músics) que hi han passat en aquets més de mig segle hi trobaríem histories de tot tipus: èxits, fracassos, alegries, desencisos, avinences, amistats, desencontres... però, tot i això, l’escola segueix essent un referent. La presència d’en Jordi Sacristán al davant de les dues formacions musicals (banda i cobla) durant aquests darrers vint-i-cinc anys hi te molt a veure.
Cent vint músics de totes les edats aplegats per un concert-homenatge son molts músics. Malgrat els pocs assajos que varen poder fer junts, la vetllada, a banda de carregada de retrobaments i emocions, va resultar musicalment remarcable. En acabar, a la sortida, es podia veure la vermellor que havien provocat les llàgrimes en molts ulls. També en els d’en Jordi Sacristán, que exultant, trasbalsat, agraït i orgullós seguia rebent felicitacions i agraïments del públic ...però, també, i sobretot dels seus músics.
Felicitats Jordi! I més música mestre!
