Mercat de Blanes, nova embranzida?

Quan es parla d´anar al mercat, a Blanes s’ha de puntualitzar més que en altres municipis. A la veïna Tordera, per exemple, tothom a qui li preguntis pel mercat et remetrà al que cada diumenge aplega centenars de parades i milers de visitants pels carrers i places de la vila. A Blanes cal matisar de quin mercat parlem. Del diari Mercat de fruites i verdures del Passeig de Dintre? Del setmanal Mercat dels Dilluns que durant tot l’any s’ubica al Passeig de Mar? O del conegut com a Mercat Municipal al costat del barri de Mas Enlaire i la Plaça 11 de Setembre?

Els dos primers, tot i que han viscut èpoques més reeixides, amb remarcables puntes de freqüentació durant la temporada turística han anat (van) resistint. El de fruites i verdures (moltes de quilòmetre zero) durant els mesos de bon temps, i molt especialment els caps de setmana, configura un magnífic espectacle de color i algaravia. El «del dilluns», més bigarrat i eclèctic (roba, calçat, parament de la llar...) suposa pels blanencs dels barris perifèrics l’excusa ideal per «baixar al poble», almenys un cop per setmana. I a l’estiu un atractiu més per a turistes i visitants.

Les cares i les creus dels mercats blanencs les acumula el Mercat Municipal. Un mercat que durant alguns anys, desprès de la seva inauguració, va tenir un èxit indubtable. La proximitat del meu lloc de treball a les seves instal·lacions em va permetre ser-ne testimoni de primera mà. Com, també posteriorment, del seu lent declinar.

La titularitat «no municipal» de l’equipament ha propiciat continuats desencontres entre l’ajuntament de Blanes i la Comunitat de Propietaris del Mercat d’Abastaments de Mas Enlaire. I tot plegat ha anat derivant, com deia, en una gradual decadència. Una decadència a la que finalment i amb voluntat ferma, sembla que es vol donar la volta per tornar-lo fer atractiu a blanencs i forasters.

Fa una setmana, la tarda del dissabte, es va donar el tret de sortida amb una festa que va resultar reeixida i multitudinària. Desprès d’inaugurar els coloristes murals amb els que s’han pintat les façanes , Diables, Gegants, Banda del Col·legi Santa Maria...van amenitzar tot un seguit de tastets i degustacions gastronòmiques a preus populars, amb les que els paradistes van voler proclamar: «encara som aquí!» i fer palesa la voluntat de donar una nova embranzida al mercat.

La festa, que va suposar un èxit de públic i de participació, va permetre comprovar que aquesta vegada sí, administració i propietaris han enterrat les velles i recurrents disputes i remaran tots en la mateixa direcció: fer un mercat atractiu, útil, amable...i confortable! Alguns ajuts públics que s’hi han destinat semblarien confirmar-ho. No serà fàcil . En un municipi on s’ha apostat i es segueix apostant i afavorint la ubicació de grans superfícies (de tot tipus) al petit comerç, als petits botiguers, als petits paradistes dels mercats els espera un futur com a mínim incert. Costarà revertir la imatge de tantes i tantes persianes abaixades com hom troba als passadissos del mercat blanenc. Més del 50%?

Voldria pensar que ja s’hi està treballant, però, davant del futur de rescalfament progressiu que que ens espera, climatitzar-lo, dotar-lo d’aire condicionat, suposaria una magnifica inversió! I un remarcable reclam («anem a comprar al mercat, que s´hi està molt fresquet!») per atraure i per fidelitzar compradors.