L'exalcalde d'Hostalric nega motius ideològics en la multa per les pancartes

La secció tercera de l'Audiència de Girona ha començat el judici que asseu al banc dels acusats l'exalcalde d'Hostalric, tres regidors i el secretari municipal per una sanció imposada per presumptes motius ideològics. La fiscalia els acusa d'imposar una multa de 500 euros a una dona per "escarmentar-la", ja que formava part d'un grup de nou persones que retirava llaços grocs i pancartes del carrer. Els cinc acusats s'enfronten a 12 anys d'inhabilitació per exercir qualsevol càrrec públic.

Tant l'exalcalde, Josep Frias, com la resta de processats, han assegurat a les preguntes de la fiscal que es va imposar la sanció perquè van considerar que els fets eren "excepcionals": "ens va arribar la informació del que havia passat per part de la policia local i ens van semblar uns fets greus i preocupants", ha explicat Frias. "Ens preocupava que de matinada s'haguessin presentat un grup d'encaputxats amb elements intimidadors, i no ens hi havíem trobat abans". En tot cas, els polítics han assegurat que pel que fa a la sanció, es van refiar de la proposta que va fer el secretari. En cap cas, però, es van moure per motius ideològics.

Els fets van tenir lloc el 4 de juliol de 2018 de matinada, quan una patrulla de la policia local va enxampar un grup de nou persones sortint de dos cotxes en un parc públic amb els rostres coberts i alguns instruments com pals extensibles al damunt. El grup va manifestar-los, segons consta a l'informe policial, que havien vingut d'altres municipis per «netejar el poble de la merda de propaganda», referint-se als llaços grocs i a les pancartes que hi havia pel municipi on hi havia escrit "llibertat presos polítics".

Proposta del secretari

La multa, que aquell moment va proposar-se per una quantitat de 200 euros, va acabar quedant sense efecte perquè no s'havia obert un procés sancionador. Llavors el secretari va incoar un nou expedient, incloent-hi no només la informació que constava a l'informe policial, sinó que també va fer diverses diligències, com ara entrevistar-se amb un dels agents que va intervenir en els fets. "Vaig saber que s'havien arrencat tres pancartes i que l'actitud inicial del grup amb els agents havia sigut intimidatòria", subratlla. A més, per les diligències fetes amb la brigada municipal també va saber que s'havia embrutit la via perquè el grup en qüestió havia deixat llaços grocs per terra.Tot plegat s'emmarcava en actes sancionables agreujats segons la Llei de Seguretat Ciutadana, concretament el fet d'anar amb la cara coberta i actuar amb objectes contundents o punxeguts. Per això va elevar la sanció, que podia arribar fins als 600 euros.

El secretari, que es va jubilar el 2020 després de 37 anys com a secretari i interventor de municipi, ha negat que la sanció fos motivada per motius ideològics: "hauria actuat exactament de la mateixa manera si hagués sigut un grup per retirar un cartell de la fira medieval o de la festa major", ha assegurat.

Pel que fa a la dona que va ser sancionada, ha explicat que aquell dia ella anava amb un grup de quatre, i que es van trobar un altre grup que anava en un altre cotxe, però que no els coneixia. En tot cas ha dit que ella no havia anat a treure llaços i que no duien instruments al vehicle ni anaven amb la cara coberta. Ha manifestat que no va veure ningú de l'altre grup traient pancartes i que no sap per què la policia els va identificar.

Situació anormal

Els agents, per la seva banda, han dit que van veure el grup amb els rostres tapats (tots o quasi tots), i que alguns anaven amb pals extensibles on hi havia lligades tisores a la punta per treure pancartes. No van veure'ls traient-les, però en un primer moment hi va haver tensió perquè era un grup nombrós, anaven coberts i amb eines i "no sabíem quines eren les seves intencions", ha explicat un dels agents. Ha explicat que van identificar el grup perquè "era una situació que no era normal", però no recorden que els insultessin ni que provoquessin danys al parc. Ambdós agents han manifestat que si haguessin detectat alguna situació sancionable haurien actuat. A l'informe consta que van requerir al grup que els tornés una pancarta que havien arrencat, però que el grup s'hi va negar i al final la patrulla va considerar que no era proporcional reclamar-la.

La dona que va rebre la sanció va recórrer-la al jutjat Contenciós Administratiu 14 de Barcelona, que va donar-li la raó exposant que no havia quedat prou acreditat quins havien sigut els comportaments il·lícits del grup. La sentència va acordar posar en coneixement els fets a la fiscalia de Girona davant la «possible comissió d’un il·lícit penal» per part de l’Ajuntament. Finalment, la fiscalia ha considerat els fets constitutius d’un presumpte delicte de prevaricació.