L'Arxiu Municipal de Blanes incorpora el fons històric de Nylstar i l'antiga SAFA

L'Ajuntament de Blanes ha arribat a un acord amb l'administrador concursal de Nylstar per salvar el fons històric de l’empresa, l'antiga SAFA (Societat Anònima de Fibres Artificials), a través de la feina que ja ha començat a fer l'Arxiu Municipal. L’acord va arribar després d'una reunió encapçalada per l'alcalde, Jordi Hernández, i la regidora d'Arxiu i Patrimoni, Mònica Rabassa, on també va participar el director de l'Arxiu, Toni Reyes. Tant l'alcalde com la regidora coincideixen en destacar la transcendència d'haver pogut arribar a una entesa, sobretot per l'important llegat històric que significa per a la ciutat.

La feina de destriar la documentació, catalogar-ho i traslladar-ho a les dependències de l'Arxiu Municipal per al seu posterior estudi per conservar-ho als dipòsits documentals servirà perquè, en un futur no massa llunyà, es pugui organitzar tot per fer-ho accessible al públic, asseguren des de l’ens local. De fet, la previsió amb què treballa actualment l’Ajuntament és que les primeres sèries documentals ja es puguin posar a l'abast del públic després de l'estiu, a través dels mecanismes habituals de què disposa el servei. A banda d'això, també està previst fer diverses accions de difusió cultural.

A principis del passat mes de març un equip de l'Arxiu Municipal va començar les primeres tasques de recuperació. Des de llavors, s'ha estat visitant i planificant la recuperació i salvament d'una extensa documentació. S'ha calculat que es tracta de prop de mig kilòmetre lineal de documentació, emmagatzemada en més de 10.000 expedients de treballadors i treballadores i unes 200 caixes de documentació.

Fundada fa més d'un segle

L'empresa Nylstar, que actualment viu un compàs d'espera per saber quin podrà ser el seu futur immediat, es va fundar ja fa més d'un segle, l'any 1923. Llavors s'anomenava SAFA, que és el nom amb què encara es coneix popularment a Blanes. Ha estat una de les empreses més importants de química aplicada al tèxtil, no només de Blanes i del país, sinó també de l'estat espanyol en la segona Revolució Industrial.

La història de Blanes i del seu entorn comarcal no es pot explicar sense la presència de SAFA. La seva influència econòmica va ser decisiva, perquè va arribar a tenir gairebé 2.500 treballadors, als quals cal sumar el personal de les indústries auxiliars relacionades: transports, tallers mecànics i construcció. Actuava com una colònia industrial, i tenia fil directe amb els centres de poder: l'Ajuntament de Blanes, Govern Civil, Guàrdia Civil, entre altres.

"La memòria del municipi dels últims cent anys es pot resseguir analitzant l'extensa documentació de què disposa l'empresa", assegura l'Ajuntament." A Blanes pràcticament es pot dir que no hi ha cap família de més d'una generació que no hagi tingut cap vinculació: ja sigui directament, a través de vincles familiars, o bé amb les empreses que la nodrien de serveis", afegeixen des de l'ens municipal.

Procés de recuperació del fons documental de SAFA

Tota la documentació que s'està extraient de l'antiga factoria i traslladant als dipòsits municipals preparats per no malmetre'ls està formada per tres tipus d'arxius diferents: documents textuals en paper, documents gràfics (imatges i pel·lícules) i plànols. Pel que fa al seu contingut, hi ha documentació de l'organització de l'empresa, documentació econòmica, documentació tècnica de la indústria (motors, màquines, etc.) i del personal.

La SAFA: un referent i un motor de les onades migratòries

A banda de poder ajudar a escriure la memòria recent de Blanes, si més no dels últims cent anys, l'antiga SAFA és un exemple clàssica de factoria de la segona revolució industrial. Els documents que s'estan rescatant i traslladant a l'Arxiu Municipal són un testimoni de les activitats i funcions que ha exercit aquesta empresa.

També va tenir una gran influència en la immigració: el creixement demogràfic de Blanes no s'explica sense la SAFA, perquè va ser el motor de les onades migratòries procedents primer d'arreu de Catalunya i, més tard, d'arreu de l'estat espanyol. Al mateix temps, també va tenir influència en elconsegüentt creixement urbà de la ciutat, ja que gràcies a l'empresa es van crear nous barris on vivien els seus obrers.

En aquest darrer sentit, dos dels casos més emblemàtics són el barri de Ca la Guidó i el d'Els Pins. En conseqüència, la factoria va ser un dels indrets on es va conrear la consciència de classe i del món obrer. Els primers anarquistes abans de la Guerra Civil del 1936-1939 van arribar a l'antiga SAFA. Tot el moviment antifranquista dels anys 60 i 70 del segle passat va tenir els seus referents territorials a la factoria blanenca.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Després que s'hagi aconseguit el buidatge, classificació i trasllat de ladocumentació i l'Ajuntament té la intenció d'estudiar i recuperar la resta del patrimoni industrial de SAFA: els béns immobles, mobles i el patrimoni immaterial. "És la memòria viva, les vivències de la gent, els testimonis, encara més valuós per poder recollir tot allò que potser els documents no saben reflectir, perquè difícilment poden reproduir una mirada, un parlar, un reviure temps passats que formen part de la història col·lectiva", sentencien des de l'Ajuntament de Blanes.