"Una dona em va renyar per tenir un aparador sexi davant de La Salle"

Rosa Maria Torrent, propietària de Llenceria Rosa, a Girona, es jubila. Tancarà així un comerç que fa trenta-dos anys que es troba al barri de l’Eixample

Plega perquè la gent ja no porta roba interior?

He, he, és que ja tinc edat de plegar. Tinc ganes de fer coses que ara no puc: anar a presentacions de llibres a les set de la tarda, anar el dissabte d’excursió amb les amigues... S’ha de viure una mica.

De què serveix portar roba interior maca, si no es veu?

Per un mateix.

O esperant que algú la vegi. 

Això també pot ser. Però un se sent millor si porta roba interior maca.

Vostè la deu dur preciosa.

Sí senyor (riu). Cal donar exemple.

La cuiden més els homes o les dones?

Les dones. Als homes els comprava els calçotets i samarretes la mama. I quan es casaven, ho comprava la dona. «T’has de posar això», i ell s’ho posava. Està canviant, els homes joves cada cop se’n cuiden més. Els nois d’ara són molt presumits.

El tanga és com l’estadística, que mostra molt i oculta el més important?

És una bona definició. Tanmateix, ja no està tan de moda, ha baixat molt.

Això és un daltabaix. Què es porta? 

El culot, que és com un tanga però amb puntes transparents i tapa més les natges. Trobo que és més sexi.

Què és el més rar que li han demanat?

Rar, no, però vam tenir un sostenidor banyat de plata, amb una mica d’orfebreria i tot. Valia uns 500 euros i en vam vendre molts, fins que l’empresa ens va dir que ja no en tenia més.

I el tanga de perles que tenia?

Amb perles Majorica. També es va vendre molt, perquè el va posar de moda la sèrie Sexo en Nueva York.

Ocorre sovint, l’efecte TV?

Sí. Quan feien Dallas a la TV, i totes les senyores venien a buscar la camisa de dormir de la Pam. La veníem a quilos!

Ha tingut algun cop problemes amb l’aparador?

Una vegada vaig posar un aparador molt sexi, amb peces de roba interior i unes fotos de models espectaculars. Una senyora va entrar a renyar-me perquè al davant de la botiga hi ha el col·legi La Salle. Li vaig dir «miri, aquests nens i nenes ens farien posar vermelles a vostè i a mi, si els sentíssim parlar». Si saben més ells que nosaltres, home!

Qui regala roba interior ho fa amb l’esperança d’acabar-la gaudint...? 

I tant, sovint és un regal amb segones.

Quina és la roba interior més antilibidinosa?

Mmm... la de color carn (riu). Un dia va venir una senyora a qui el marit li havia regalat un conjunt preciós, dient-me que què m’havia pensat jo, de vendre-li al seu home allò tan descarat. «Jo només porto roba interior de color carn!», em va dir, per recalcar com n’era de decent.

Algun cop ha vingut algú a comprar roba interior per a regalar i vostè ha intuït que no és per a la parella legítima?

Força vegades. Recordo un senyor que venia a comprar sovint per la seva dona, sempre de la mateixa talla. Un dia arriba, demana un conjunt i en trec un de la talla habitual. «No, és que ha canviat molt de talla», em va dir. En marxar, em va demanar: «sisplau, màxima discreció».

La discreció deu ser bàsica, aquí.

És clar, això és com un confessionari. Li vaig respondre: «no et preocupis, ja no recordo ni el que t’acabo de vendre».

Ho fan homes i dones?

Això, els homes. De dones, n’hi ha alguna que cada cop que surt a sopar amb les amigues, ve a comprar-se un conjunt ben sexi...

Subscriu-te per seguir llegint