Les claus d’una bona mediació

Resumint de manera fàcil, podríem dir que la mediació i l’arbitratge són processos extrajudicials de resolució de conflictes, és a dir, mètodes alternatius que pretenen evitar un procés judicial. És habitual que les persones confonguin totes dues institucions i pensin que són pràcticament el mateix, però la veritat és que tant la normativa que els regeix, el procediment i l’efecte són diferents.

La diferència bàsica entre la mediació i l’arbitratge, és que mentre a la primera, la figura del mediador «proposa» solucions per a arribar a un consens, però en cap cas la seva decisió és vinculant, en l’arbitratge, l’àrbitre sí que imposa una resolució anomenada laude arbitral que és d’obligat compliment.

Una altra de les grans diferències, és que el mediador és una persona imparcial no triada per cap de les parts, mentre que la figura de l’àrbitre sí que pot triar-se.

Els avantatges que suposa aquest tipus d’actuacions enfront d’un procés judicial són:

- El procés és gratuït, a diferència d’un judici que sol resultar molt costós.

- Rapidesa de resposta. En pocs dies, és possible tenir ja resposta de la part contrària i arribar a acords.

- Privacitat (els judicis tret d’excepcions són oberts i públics). A la mediació i l’arbitratge tot el que es parla i es negocia, és quelcom privat entre les parts.

- Procés més flexible. La decisió d’un jutge és inamovible (sentència), mentre que en la mediació i l’arbitratge hi ha més poder de negociació fins a arribar a un pacte que convingui a tots dos.

Per a iniciar aquest tipus de procediments, un requisit important és no haver interposat cap reclamació judicial.