«Ara la política és un negoci, hi havia més bona fe en la transició»

A «Les voltes del món», Tuli Márquez retrata la progressiva caiguda a l’abisme de l’Àlex, un creatiu publicitari, però també la de la seva ciutat, Barcelona

Enyora la Barcelona passada? 

No, perquè no hi puc tornar. M’ho vaig passar molt bé, però no acabo d’entendre el revisionisme. Tant de bo hi pogués tornar, però la Barcelona actual és la que és, i ja està.

És pitjor?

La Barcelona actual té coses molt bones. La d’abans tenia molta activitat cultural, però també moltes limitacions.

Els Jocs Olímpics ens han ficat al mapa a costa que a Barcelona no s’hi pugui viure. Ens van fent fora

Els Jocs Olímpics van ser una mentida?

Totalment. Va ser una juguesca entre l’estat espanyol, la Generalitat i l’Ajuntament. Els Jocs Olímpics ens han ficat al mapa a costa que a Barcelona no s’hi pugui viure. Ens van fent fora. Però bé, nosaltres ho hem votat, ho hem decidit així.

I la transició? 

La transició la vam fer com vam poder. És molt fàcil malparlar-ne ara, quan en aquell moment ens tenien agafats pels pebrots. Ens amenaçaven amb cops d’estat i ens mentien. Bé, ara també ens menteixen, i multiplicat per 10.000. 

Durant la transició ens amenaçaven amb cops d’estat i ens mentien. Bé, ara també ens menteixen, i multiplicat per 10.000

La política ha canviat?

Tot i amb els problemes, durant la transició s’actuava políticament amb més bona voluntat que ara. Per més franquistes que hi hagués, s’actuava amb més bona fe, perquè calien uns canvis estructurals. Ara la política s’ha convertit en un negoci. Va ser una època molt divertida, això sí.

Suposo que vol dir personalment.

I políticament també. L’any 1982 vaig votar Felipe González. Però em vaig desenganyar aviat, vaig treure’m la bena dels ulls molt abans que en Cercas (riu). Jo ja sé com se les gasten. Em dol que la gent sigui tan innocent que trigui tant a desenganyar-se, és el mateix que ha passat aquí amb els pseudointel·lectuals del procés. Que no sabien que Catalunya és la Cuarta Región Militar de España (sic)? La gent que va fer la mili, bé ho sap. El Vivales no la devia fer, no?

L’any 1982 vaig votar Felipe González. Però em vaig desenganyar aviat, vaig treure’m la bena dels ulls molt abans que en Cercas

M’estranyaria, pobret. Quan arribarà la independència?

No ho sé, jo no la veuré. Els independentistes haurien de reflexionar. Un es pot jugar anar a la presó, però el que no pot és utilitzar víctimes col·laterals. I n’han deixat un munt. Només això, com deia aquell, ja és motiu de cese. A cagar a la via, home.

Què ens espera als que passem dels cinquanta?

Ens queden uns trenta anys, que ja veurem com els viurem. Jo tinc els meus pares en una residència i haig de fer hores extres. Imagini que els nostres fills ens l’han de pagar a nosaltres. Millor que ens ho passem bé i aprofitem el que ens queda de vida útil, que ja arribarà la inútil.

Millor que ens ho passem bé i aprofitem el que ens queda de vida útil, que ja arribarà la inútil

Jo he fet quatre fills perquè siguin més a repartir. 

(Riallada) Jo només una, ja procuraré que no hagi de pagar res. Si no, sempre puc fer un Xirinacs. Però més discret, sense deixar cap nota com aquella. Sóc un descregut.

Som una generació de perdedors?

Sí, perquè no hem fet la Catalunya que hauríem d’haver fet. Teníem totes les cartes i no les vam saber jugar. Per culpa del nacionalisme i el seu negoci. Catalunya és un país que s’ha anat tancant en si mateix. Sempre estem buscant enemics a fora i no veiem els de dins. Amb les coses bones passa al revés: ahir parlaven a TV3 de les nominacions als Oscar, i qualificaven de catalanes les pel·lícules d’en Bayona i d’en Berger.

No hem fet la Catalunya que hauríem d’haver fet. Teníem totes les cartes i no les vam saber jugar. Per culpa del nacionalisme i el seu negoci

Quan tenia vint anys no s’imaginava així aquesta època?

No, jo creia que Catalunya maduraria com a país, i ha sigut al revés. El problema és el regal enverinat que ens ha deixat en Pujol. Aquest home no deu dormir, a les nits.

Que no? I com un angelet.

Doncs hem de fer que no dormi bé. El 90% del que ha passat és culpa seva, ens ha capat com a país i intel·lectualment. Molts dels intel·lectuals surten de Girona i són quasi un zero a l’esquerra.

És que a Girona a qualsevol cosa en diem intel·lectual.

La pela és la pela, i encara que sigui per unes escorrialles, tothom es ven. Per la literatura això és antitètic, per escriure és necessari ser lliure.

Tothom té dret a lluitar pel que vulgui, el que no pot, és enganyar. Aquí hi ha molts trilers. Ja s’ho trobaran

La primera frase del seu llibre és «La veritat cau implacable». Això ha passat a Catalunya?

Sí, i més que la veritat , la realitat. La realitat és implacable, si la vols enganyar, t’esclafa. I això és el que ha passat. Tothom té dret a lluitar pel que vulgui, el que no pot, és enganyar. Aquí hi ha molts trilers. Ja s’ho trobaran.

Subscriu-te per seguir llegint