«Veig algunes jovenetes i penso ‘doncs no estic tan malament’»

Jessica Perea, de quaranta-tres anys i natural de Palafrugell, va fer seu el títol de Miss Girona per a dones de més de 40 anys que es va celebrar fa unes setmanes a la capital gironina 

Em pensava que els concursos de bellesa eren cosa de jovenalla...

Quan tenia vint-i-quatre anys ja em vaig presentar al concurs de Miss Girona. Sempre m’ha agradat el món de la passarel·la, de la fotografia, i també m’ha agradat cuidar-me. Per circumstàncies de la vida no vaig continuar, però m’ha continuat agradant. De casualitat em vaig assabentar que es feia aquest concurs i em va semblar una molt bona iniciativa. Les dones de certa edat també ens cuidem!

Salta a la vista.

A més a més, m’havia quedat una mica el cuc de quan ho havia fet, i vaig voler gaudir un altre cop l’experiència.

M’havia quedat una mica el cuc de quan ho havia fet, i vaig voler gaudir un altre cop l’experiència

Quines són les circumstàncies que la van fer abandonar la seva passió?

Bàsicament per tema laboral. I també vaig quedar una mica decebuda d’aquell món de les passarel·les. De tota manera, encara que des d’una mica de distància, mai no he deixat d’estar lligada al món de la moda i la bellesa.

Les madures són sexis? 

I tant (riallada).

Què té una dona madura que no tingui una jove?

L’experiència. En molts camps. La vida t’ensenya a tenis les idees més clares i a portar les coses de manera diferent. Jo mateixa, he anat d’una manera molt diferent a aquest concurs que al que vaig participar als vint-i-quatre.

Es veu millor ara que aleshores, quan es mira al mirall?

He, he, millor està clar que no. Ja tinc quaranta-tres anys, si em veiés millor, alguna cosa rara passaria. Ara bé, em cuido molt. I segons quines noies jovenetes veig... bé, penso «doncs no estic tan malament» (riu). Miro d’estar bé físicament, faig ioga cada dia, sóc vegetariana... tot suma.

Ja tinc quaranta-tres anys, si em veiés millor ara que als vint, alguna cosa rara passaria

Què és el que més li agrada de vostè?

Del físic o de la personalitat?

A mi m’interessa el físic. 

Els ulls.

I de personalitat, que potser hi ha a qui li interessa?

Sóc molt extravertida. I tot i que no queda bé que ho digui jo, sóc molt bona persona.

I tant, que queda bé.

Miro d’ajudar a qui puc. I a més m’agraden molt els animals, col·laboro en un refugi i faig de voluntària a l’ajuntament.

Ja en un concurs de pubilla, el fotògraf em deia que si em feia fotos amb poca roba, guanyaria punts

Algunes feministes acusen els concursos de bellesa de cosificar la dona.

Si una persona fa una cosa lliurement i perquè li agrada, no hi vaig cap problema. No hi ha gaire més a dir. Sí que és cert que anys enrere, en aquests concursos hi havia altres coses... fosques.

Homes que es volien aprofitar de les concursants, potser? 

Exactament. «Si vols això, podries fer allò altre»... vostè ja m’entén.

Va rebre propostes d’aquesta mena?

Sí. És un dels temes que li deia que em van desencantar dels concursos. Ja en un concurs de pubilla, el fotògraf em deia que si em feia fotos amb poca roba, guanyaria punts.

I encara faltava tractar amb el jurat.

Després havíem d’entrar d’una en una a parlar amb cada persona del jurat. I allà ens prometien ajuda en el concurs a canvi de ja sap què. Vaig quedar molt decebuda, jo creia que les coses es guanyen d’una altra manera. Per sort, els temps han canviat. En aquest darrer concurs de Girona, el jurat entrevistava totes les candidates alhora, va ser tot molt seriós i professional. Molt agradable.

Alguns em diuen coses pel carrer, tot i que, com que avui està quasi tot prohibit, ja no poden dir gaire res (riu)

Es considera una dona empoderada?

Totalment. Treballo en una empresa del sector sanitari, estic separada, tinc dos fills i cinc gats, i jo sola m’ho vaig fent tot.

Entre nosaltres: quan va pel carrer, els homes la miren?

Alguns sí, és clar, i em diuen alguna cosa. Tot que, com que avui està quasi tot prohibit, ja no poden dir gaire res (riu).

La molesten els piropos?

En absolut, si són amb educació i respecte, a vegades fins i tot fa gràcia.

Som molt lliberals i hem avançat en moltes coses i, en canvi, sembla que n’hi hagi d’altres que no es puguin dir ni pensar

Li agrada agradar?

M’agrada sobretot agradar-me a mi. M’arreglo per mi, al carrer haig de sortir ben arreglada i ben pentinada. Però també m’agrada agradar, és clar.

Sembla que avui estigui mal vist, agradar als homes.

Som molt lliberals i hem avançat en moltes coses i, en canvi, sembla que n’hi hagi d’altres que no es puguin dir ni pensar.

Subscriu-te per seguir llegint